Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88953 resultats

escansió

<title type="display">escansió</title>

Partició sil·làbica: es_can_si_ó
Etimologia: del ll. scansio, -ōnis ‘acció de pujar’

femení Acció d’escandir.

escansió

femení Acció d’escandir

■ escantar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escantar</title>

Etimologia: variant de bescantar

verb transitiu dialectal Descobrir (una persona o cosa secreta).

■ escantar

verb transitiu dialectal Descobrir una persona o cosa secreta

■ escantell

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escantell</title>

Etimologia: de escantellar

masculí

Tros que es desprèn d’una cosa en escantellar-se.
Senyal que resta en una cosa en escantellar-se.

■ escantell

masculí Tros que es desprèn d’una cosa en escantellar-se Senyal que resta en una cosa en escantellar-se

■ escantellar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escantellar</title>

Etimologia: de cantell 1a font: s. XIV

verb

transitiu Treure o rompre un cantell o els cantells d’alguna cosa.
pronominal La taula s’ha escantellat.

■ escantellar

verb transitiu Treure o rompre un cantell o els cantells d’alguna cosa pronominal La taula s’ha escantellat

■ escantilló

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escantilló</title>

masculí construcció naval Amplària i gruix de les peces de construcció estructurals d’un vaixell.

■ escantilló

masculí construcció naval Amplària i gruix de les peces de construcció estructurals d’un vaixell

■ escantonar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escantonar</title>

Etimologia: de cantó 1a font: 1803, DEst.

verb

transitiu Treure o rompre els cantons o cantells d’alguna cosa.
pronominal Escantonar-se els mobles.

■ escantonar

verb transitiu Treure o rompre els cantons o cantells d’alguna cosa pronominal Escantonar-se els mobles

■ escanvi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escanvi</title>

Etimologia: de escanviar

masculí Bescanvi.
en escanvi locució adverbial En canvi, en compensació.

■ escanvi

masculí Bescanvi en escanvi locució adverbial En canvi, en compensació

■ escanviar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escanviar</title>

Partició sil·làbica: es_can_vi_ar
Etimologia: de canviar 1a font: 1272, CTort.

verb transitiu Bescanviar.

■ escanviar

verb transitiu Bescanviar

■ escanya-rals

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escanya-rals</title>

Etimologia: de escanyar i ral

masculí i femení Persona gasiva, avariciosa en extrem.

■ escanya-rals

masculí i femení Persona gasiva, avariciosa en extrem

■ escanyabruixots

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escanyabruixots</title>

Partició sil·làbica: es_ca_nya_brui_xots
Etimologia: de escanyar i bruixot

masculí ornitologia Botxí.

■ escanyabruixots

masculí ornitologia Botxí

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

escansió

■ escantar

■ escantell

■ escantellar

■ escantilló

■ escantonar

■ escanvi

■ escanviar

■ escanya-rals

■ escanyabruixots

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia