Es mostren 88939 resultats

■ escapulohumeral

■ escapulohumeral

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’escàpula i a l’húmer Articulació escapulohumeral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escapus

■ escapus

masculí botànica Escap
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaquer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escaquer</title>

Etimologia: de escac
    masculí
  1. jocs d’entreteniment Tauler quadrat per a jugar a diversos jocs de taula, especialment als escacs: és dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments o cases cadascun.
  2. música Instrument de corda amb un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant a l’escaquer.

■ escaquer

masculí jocs d’entreteniment Tauler quadrat per a jugar a diversos jocs de taula, especialment als escacs és dividit en seixanta-quatre compartiments quadrats disposats formant vuit rengles de vuit compartiments o cases cadascun música Instrument de corda amb un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant a l’escaquer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escaquista

■ escaquista

masculí i femení jocs d’entreteniment Jugador d’escacs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de l’it. (genovès ant.) scaro, i aquest, de gr. eskhárion ‘grada’; la loc. adv. començà significant un complement locatiu i passà a significar la manera de treballar ‘a preu fet’ al mateix escar 1a font: c. 1300
    masculí
  1. marina, marítim Lloc a la vora del mar o d’un riu, disposat de manera que per un pla inclinat poden ésser avarades o retirades de l’aigua les embarcacions.
  2. a escar locució adverbial antigament A escarada, a preu fet. Treballar a escar.



    3. Vegeu també:
    escar2

■ escar1

masculí marina, marítim Lloc a la vora del mar o d’un riu, disposat de manera que per un pla inclinat poden ésser avarades o retirades de l’aigua les embarcacions a escar locució adverbial antigament A escarada, a preu fet Treballar a escar Vegeu també escar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escar2

■ escar2

verb transitiu Posar l’esca o l’esquer a l’ham Qui no esca, no pesca Vegeu també escar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escara1

■ escara1

femení patologia Lesió de l’epidermis, del derma i de l’hipoderma caracteritzada per una necrosi en massa de la pell Vegeu també escara 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escara2

■ escara2

Mot emprat en l’expressió a escara locució adverbial A escar Vegeu també escara 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarabat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarabat</title>

Etimologia: d’un ll. itàlic *scarafaios, variant de scarabaeus, íd., amb la -t possiblement resultant d’un primitiu pl. *escaravaigs, que sonava -ats 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. entomologia
    1. Nom donat a qualsevol insecte de l’ordre dels coleòpters.
    2. escarabat baldufer Escarabat piloter.
    3. escarabat banyut Gènere d’escarabats de la família dels escarabeids (Copris sp), de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada.
    4. escarabat boller Escarabat piloter.
    5. escarabat buiner Escarabat piloter.
    6. escarabat candeler Escarabat banyut.
    7. escarabat d’aigua Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, que viuen als estanys i gorgs tranquils i surten de nit per volar.
    8. escarabat de cuina Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels blàtids (Blatta orientalis); adaptat als estatges humans, és omnívor nocturn i incapaç de volar.
    9. escarabat de la col Nom donat a diversos gèneres d’escarabats que ataquen la col i altres plantes d’horta.
    10. escarabat de la patata (o de les patateres) Escarabat de la família dels crisomèlids (Leptinotarsa decemlineata), de color groc amb cinc bandes negres al dors de cada èlitre.
    11. escarabat de l’Ave Maria Escarabat de la família dels escarabeids (Rhizotragus sp), de color groguenc i ventre pelut.
    12. escarabat de les flors (o daurat) Escarabat de la família dels escarabèids (Cetonia aurata), de color verd daurat per sobre i vermell per sota.
    13. escarabat de les flors (o daurat) Nom de diversos escarabats de la família dels crisomèlids.
    14. escarabat dels cuirs i de les pells Nom de diversos insectes de la família dels dermèstids, que ataquen les carns seques i els capolls dels cucs de seda.
    15. escarabat de nit Escarabat de la família dels escarabeids (Phylognathus silenus), de color vermell, amb pelussa blanquinosa al ventre.
    16. escarabat de nit Escarabat de la família dels escarabeids (Polyphylla fullo), de color bru vermell amb una fina pubescència blanca, que viu en indrets arenosos, rics en pins.
    17. escarabat de rossinyol Escarabat lucífug de la família dels tenebriònids (Tenebrio obscurum), que viu en substrats molt diversos.
    18. escarabat de sang Gènere d’escarabats de la família dels crisomèlids (Timarcha sp), de cos bombat i de color blau, que llança un suc d’olor intensa i desagradable.
    19. escarabat de Sant Joan Nom de diversos insectes de la família dels escarabeids, que inicien llur vol lent i sorollós pels volts de Sant Joan.
    20. escarabat de verí Estafilí.
    21. escarabat enterrador Nom de diversos insectes de la família dels sílfids, que es nodreixen de la carn de cadàvers d’animals, en la qual, un cop enterrada, ponen els ous.
    22. escarabat escopeter Nom de diversos coleòpters de la família dels braquínids, que es defensen emetent un líquid corrosiu en forma de núvol blanquinós.
    23. escarabat goliat Escarabat de la família dels escarabeids (Goliathus goliathus), d’uns 10 cm de longitud, de color negre i cap blanc, propi de l’Àfrica tropical.
    24. escarabat hèrcules Escarabat de la família dels escarabeids (Dynastes hercules), d’uns 16 cm de longitud, amb dues banyes corbades l’una cap amunt i l’altra cap avall, propi de l’Amèrica tropical.
    25. escarabat lluent Nom que rep l’espècie Calosoma sycophanter de la família dels caràbids, el gènere Hyster de la família dels histèrids i algunes espècies de crisomela.
    26. escarabat pelut (o meler) Cetònia.
    27. escarabat petador Escarabat escopeter.
    28. escarabat piloter Escarabat de la família dels escarabeids (Ateuchus sacer), de cos aixafat i de color negre, que s’alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se.
    29. escarabat pudent Gènere d’escarabats de la família dels tenebriònids (Blaps sp), que viu en els soterranis, als cellers i a les clavegueres, on es nodreix de substàncies orgàniques, i que emet un raig d’un líquid irritant.
    30. escarabat rinoceront Escarabat de la família dels escarabeids (Oryctes nasicornis), de color castany rogenc, amb pubescència groga, amb un corn en els mascles, que viu en la fusta en descomposició.
    31. escarabat sagrat Escarabat piloter.
  2. per analogia Nom donat a qualsevol animal petit i de coloracions brunes que es mou per terra mitjançant potes.
    1. fusteria Peça de fusta o de ferro amb un dentat i que, un cop fixada al banc de fuster, serveix per a subjectar la peça per a afaiçonar-la.
    2. indústria tèxtil Peça de ferro del teler mecànic amb què topen les pales i aturen el moviment de les taules quan, per una causa fortuïta, la llançadora no s’introdueix completament en el calaix corresponent.
    3. indústria tèxtil Guies corredisses emprades en els estiratges per a fixar la posició adequada que han de tenir els corrons de pressió al damunt dels corrons ratllats o laminadors.
    1. indústria tèxtil Defecte de tissatge, produït per un grup de fils que, en restar accidentalment sense lligar, formen bastes indegudes en el teixit.
    2. [generalment en pl] Gargot. És molt poc polit, sempre té la llibreta plena d’escarabats.
  5. indústria surera Tap flac que presenta alguna tara molt grossa.
  6. escarabat bum-bum jocs d’entreteniment Joc d’infants en què l’escarabat, o noi que para, ha d’endevinar qui li ha pegat a l’esquena.

■ escarabat

masculí entomologia Nom donat a qualsevol insecte de l’ordre dels coleòpters escarabat baldufer Escarabat piloter escarabat banyut Gènere d’escarabats de la família dels escarabeids Copris sp , de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada escarabat boller Escarabat piloter escarabat buiner Escarabat piloter escarabat candeler Escarabat banyut escarabat d’aigua Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, que viuen als estanys i gorgs tranquils i surten de nit per volar escarabat de cuina Insecte de l’ordre…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarabeids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarabeids</title>

Partició sil·làbica: es_ca_ra_beids
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de formes, dimensions i coloracions molt diverses, amb èlitres durs i l’extrem de les antenes en forma de pinta.
  2. singular Insecte de la família dels escarabeids.

■ escarabeids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de formes, dimensions i coloracions molt diverses, amb èlitres durs i l’extrem de les antenes en forma de pinta singular Insecte de la família dels escarabeids
Traducció