Es mostren 88940 resultats

escarlet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarlet</title>

Accessory
Etimologia: de carlet
Body
    masculí botànica
  1. Bolet de la família de les cortinariàcies (Hebeloma edurum), amb el barret sinuós i de color de crema vermellós, de sabor amarg.
  2. Bolet de la família de les cortinariàcies (Hebeloma truncatum), amb el barret bru rogenc, que fa olor de rave.
  3. escarlet blanc
    1. Bolet de la família de les higroforàcies (Hygrophorus penarius), de color blanc, que fa olor de fruita.
    2. Carlet blanc.
  4. escarlet bord Bolet alt de la família de les cortinariàcies (Hebeloma crustuliniforme), de barret blanquinós, viscós, i de peu curt; no és comestible.
  5. escarlet vermell Carlet.

escarlet

escarlot

escarlot

escarmenador
| escarmenadora

escarmenador
| escarmenadora

Traducció

escarmenar

escarmenar

Informació complementària
Traducció

escarment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarment</title>

Accessory
Etimologia: d’una síncope de escarniment ‘escarni, dany infligit a algú’, per la identificació ant. del càstig amb la humiliació i l’avergonyiment 1a font: s. XIV
Body
masculí Allò que fa que hom escarmenti o s’escarmenti. Ja va tenir un bon càstig: a veure si li servirà d’escarment.

escarment

escarmentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarmentar</title>

Accessory
Etimologia: de escarment 1a font: 1460, Roig
Body
    verb
  1. intransitiu Prendre ensenyament del que hom ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, per no tornar a arriscar-se, etc. Fent això s’ha cremat els dits més de quatre vegades, però ell no escarmenta.
  2. pronominal No crec que el gos torni a provar de robar menjar a la cuina: la darrera vegada es va ben escarmentar.
  3. transitiu Els fracassos obtinguts sembla que comencen a escarmentar-lo.

escarmentar

escarn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarn</title>

Accessory
Etimologia: de escarnir 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    masculí
  1. Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d’afrontar, algú. Ésser objecte d’escarn. Fer escarn d’algú. Ho feu a escarn del seu germà.
  2. per extensió Allò que és objecte de burla. Ell és l’escarn de tothom.

escarn

escarni

escarni

escarnidor
| escarnidora

escarnidor
| escarnidora

escarniment

escarniment