Es mostren 88939 resultats

■ escarlot

■ escarlot

masculí botànica Carlet escarlot de pi Garlandí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarmenador
| escarmenadora

■ escarmenador
| escarmenadora

adjectiu i masculí i femení indústria tèxtil Carmenador masculí Escarpidor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarmenar

■ escarmenar

verb transitiu indústria tèxtil Carmenar Desembullar els cabells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarment</title>

Etimologia: d’una síncope de escarniment ‘escarni, dany infligit a algú’, per la identificació ant. del càstig amb la humiliació i l’avergonyiment 1a font: s. XIV
masculí Allò que fa que hom escarmenti o s’escarmenti. Ja va tenir un bon càstig: a veure si li servirà d’escarment.

■ escarment

masculí Allò que fa que hom escarmenti o s’escarmenti Ja va tenir un bon càstig a veure si li servirà d’escarment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarmentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarmentar</title>

Etimologia: de escarment 1a font: 1460, Roig
    verb
  1. intransitiu Prendre ensenyament del que hom ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, per no tornar a arriscar-se, etc. Fent això s’ha cremat els dits més de quatre vegades, però ell no escarmenta.
  2. pronominal No crec que el gos torni a provar de robar menjar a la cuina: la darrera vegada es va ben escarmentar.
  3. transitiu Els fracassos obtinguts sembla que comencen a escarmentar-lo.

■ escarmentar

verb intransitiu Prendre ensenyament del que hom ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, per no tornar a arriscar-se, etc Fent això s’ha cremat els dits més de quatre vegades, però ell no escarmenta pronominal No crec que el gos torni a provar de robar menjar a la cuina la darrera vegada es va ben escarmentar transitiu Els fracassos obtinguts sembla que comencen a escarmentar-lo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarn</title>

Etimologia: de escarnir 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d’afrontar, algú. Ésser objecte d’escarn. Fer escarn d’algú. Ho feu a escarn del seu germà.
  2. per extensió Allò que és objecte de burla. Ell és l’escarn de tothom.

■ escarn

masculí Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d’afrontar, algú Ésser objecte d’escarn Fer escarn d’algú Ho feu a escarn del seu germà per extensió Allò que és objecte de burla Ell és l’escarn de tothom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarni

■ escarni

masculí Escarn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarnidor
| escarnidora

■ escarnidor
| escarnidora

adjectiu Que escarneix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarniment

■ escarniment

masculí Acció d’escarnir, escarn
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarnir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarnir</title>

Etimologia: probablement del germ . gòt. *skaírnjan, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Fer escarn d’algú. Reien d’ells escarnint-los.
  2. col·loquialment Imitar les accions, maneres, veu, etc., d’algú, especialment com a burla. Escarnir algú. Escarnir la veu, el caminar, etc., d’algú.

■ escarnir

verb transitiu Fer escarn d’algú Reien d’ells escarnint-los colloquialment Imitar les accions, maneres, veu, etc, d’algú, especialment com a burla Escarnir algú Escarnir la veu, el caminar, etc, d’algú
Informació complementària
Traducció