Es mostren 88940 resultats

■ escarpa1

■ escarpa1

femení Talús, especialment el que hom dona a una muralla o a un terraplè geologia Escarpament Vegeu també escarpa 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escarpa2

escarpa2

femení indumentària Sabata, i principalment la del guerrer, la qual pot ésser de malles o de ferro Vegeu també escarpa 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarpament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarpament</title>

Etimologia: de escarpa1
    masculí geologia
  1. Vessant d’un terreny amb una forta inclinació la formació del qual és deguda a l’erosió o a la tectònica.
  2. escarpament de falla Desnivell d’origen tectònic existent entre dues capes del mateix pis estratigràfic, produït pel desplaçament d’una d’aquestes a través d’una fractura o falla, i que retrocedeix sota l’acció erosiva dels corrents fluvials.

■ escarpament

masculí geologia Vessant d’un terreny amb una forta inclinació la formació del qual és deguda a l’erosió o a la tectònica escarpament de falla Desnivell d’origen tectònic existent entre dues capes del mateix pis estratigràfic, produït pel desplaçament d’una d’aquestes a través d’una fractura o falla, i que retrocedeix sota l’acció erosiva dels corrents fluvials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarpat
| escarpada

■ escarpat
| escarpada

adjectiu Que fa escarpa o talús per extensió Dit d’una altura de pendent fortíssim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarpell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarpell</title>

Etimologia: del ll. scalpellum, dimin. de scalprum ‘escarpreta’ 1a font: s. XV, Cauliach
    masculí fusteria
  1. Eina dentada amb mànec per un cap, del mateix ordre que la llima emprada pels manyans.
  2. Instrument propi de fusters, cadiraires i entalladors, emprat per a afaiçonar les peces contornejades.
  3. agricultura Tallant, a manera de destraleta, que forma part del ferro d’un magall i d’altres eines i està situat a la banda oposada a la fulla principal.

■ escarpell

masculí fusteria Eina dentada amb mànec per un cap, del mateix ordre que la llima emprada pels manyans Instrument propi de fusters, cadiraires i entalladors, emprat per a afaiçonar les peces contornejades agricultura Tallant, a manera de destraleta, que forma part del ferro d’un magall i d’altres eines i està situat a la banda oposada a la fulla principal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarpellar

■ escarpellar

verb transitiu fusteria Treballar un objecte per mitjà de l’escarpell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarpí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escarpí</title>

Homòfon: escarpir
Etimologia: de l’it. scarpino, dimin. de scarpa ‘sabata’, d’origen desconegut 1a font: 1363
    masculí
  1. indústries del calçat Sabata lleugera de cuir, d’una sola.
    1. indústries del calçat Peüc.
    2. indumentària Peça de punt que cobreix la planta del peu i se subjecta just per la punta dels dits i el taló, de manera que queda tapada per la sabata.

■ escarpí

masculí indústries del calçat Sabata lleugera de cuir, d’una sola indústries del calçat Peüc indumentària Peça de punt que cobreix la planta del peu i se subjecta just per la punta dels dits i el taló, de manera que queda tapada per la sabata
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escàrpia

■ escàrpia

femení Clau de ganxo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarpidor
| escarpidora

■ escarpidor
| escarpidora

adjectiu Que serveix per a escarpir masculí Pinta de pues llargues i clares que serveix per a desembullar els cabells
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escarpir

■ escarpir

verb transitiu Desembullar els cabells Li escarpia els cabells a poc a poc indústria tèxtil Desembullar la llana, el cànem, etc
Informació complementària
Traducció