Es mostren 88939 resultats

■ escato-2

■ escato-2

Forma prefixada del mot grec skō̂r, skatós , que significa ‘excrement’ Ex escatofàgia, escatoscòpia Vegeu també escato- 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatocol

■ escatocol

masculí diplomàtica Part final d’un document, on consta la data i que conté els noms dels atorgadors i dels testimonis, la signatura i el segell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatofília

■ escatofília

femení psicologia Complaença malaltissa a contemplar o tocar els excrements, a parlar o escriure sobre ells, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

escatol

escatol

masculí bioquímica Producte resultant de la degradació, pels bacteris intestinals, del triptòfan de la dieta Té com a fórmula C 9 H 9 N
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatologia1

■ escatologia1

femení religió i cristianisme Doctrina sobre la renovada existència del món i de l’home a la fi de la història i més enllà de la mort Vegeu també escatologia 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatologia2

■ escatologia2

femení Manifestació escrita pròpia del qui pateix d’escatofília Vegeu també escatologia 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatològic1
| escatològica

■ escatològic1
| escatològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ escatologia 1 Vegeu també escatològic 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatològic2
| escatològica

■ escatològic2
| escatològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ escatologia 2 Vegeu també escatològic 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatós
| escatosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escatós</title>

Etimologia: de escata 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que té escates.
  2. adjectiu anatomia Dit d’una porció de l’os temporal, que forma part de la volta del crani.
  3. masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tríglids (Lepidotrigla cavillone), de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses, molt semblant a la lluerna, amb la qual sovint es confon.
  4. masculí zoologia
    1. plural Ordre de rèptils de cos allargat, cobert d’escates o plaques còrnies, que es divideix en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis.
    2. singular Rèptil pertanyent a l’ordre dels escatosos.

■ escatós
| escatosa

adjectiu Que té escates adjectiu anatomia Dit d’una porció de l’os temporal, que forma part de la volta del crani masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tríglids Lepidotrigla cavillone , de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses, molt semblant a la lluerna, amb la qual sovint es confon masculí zoologia plural Ordre de rèptils de cos allargat, cobert d’escates o plaques còrnies, que es divideix en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis singular Rèptil pertanyent a l’ordre dels escatosos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escatxic

■ escatxic

masculí Esquitx
Traducció