Es mostren 88934 resultats

■ escatologia2

escatologia

Partició sil·làbica: es_ca_to_lo_gi_a
Etimologia: de escato-2 i -logia
femení Manifestació escrita pròpia del qui pateix d’escatofília.


Vegeu també:
escatologia1

■ escatologia2

femení Manifestació escrita pròpia del qui pateix d’escatofília Vegeu també escatologia 1
Traducció

■ escatològic1 | escatològica

■ escatològic1 | escatològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ escatologia 1 Vegeu també escatològic 2
Traducció

■ escatològic2 | escatològica

■ escatològic2 | escatològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ escatologia 2 Vegeu també escatològic 1
Traducció

■ escatós | escatosa

escatós

Etimologia: de escata 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que té escates.
  2. adjectiu anatomia Dit d’una porció de l’os temporal, que forma part de la volta del crani.
  3. masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tríglids (Lepidotrigla cavillone), de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses, molt semblant a la lluerna, amb la qual sovint es confon.
  4. masculí zoologia
    1. plural Ordre de rèptils de cos allargat, cobert d’escates o plaques còrnies, que es divideix en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis.
    2. singular Rèptil pertanyent a l’ordre dels escatosos.

■ escatós | escatosa

adjectiu Que té escates adjectiu anatomia Dit d’una porció de l’os temporal, que forma part de la volta del crani masculí ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tríglids Lepidotrigla cavillone , de color gris rogenc i cobert d’escates molt grosses, molt semblant a la lluerna, amb la qual sovint es confon masculí zoologia plural Ordre de rèptils de cos allargat, cobert d’escates o plaques còrnies, que es divideix en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis singular Rèptil pertanyent a l’ordre dels escatosos
Traducció

■ escatxic

escatxic

Etimologia: de escatxigar
masculí Esquitx.

■ escatxic

masculí Esquitx
Traducció

■ escatxigar

escatxigar

Etimologia: metàtesi del dial. esquitxecar, variant de esquitxar
verb transitiu Esquitxar.

■ escatxigar

verb transitiu Esquitxar
Informació complementària
Traducció

■ escaure

escaure

Partició sil·làbica: es_cau_re
Etimologia: de caure 1a font: 1368
    verb
  1. intransitiu
    1. Anar bé, convenir, allò que hom fa amb la seva manera d’ésser, la seva posició social, la seva edat, etc. Tan alt i gros, ja no li escau gens de fer criaturades.
    2. Ésser adequat a algú o alguna cosa, contribuir a la seva bellesa, un vestit, un adorn, un color, etc. El vermell no li escau. Aquestes cortines no hi escauen gaire.
    3. no escau No s’accepta perquè no és procedent.
    4. si escau En el cas que sigui procedent.
  2. pronominal
    1. Trobar-se algú ocasionalment en un indret. El cop d’estat esclatà justament quan el rei s’esqueia ésser a París.
    2. Esdevenir-se una cosa en tal o tal ocasió, data, etc. La mort del pare s’escaigué el mateix dia que feia vuitanta anys.
    3. si s’escau Amb relació a un fet, si es produeix, si s’esdevé.

■ escaure

verb intransitiu Anar bé, convenir, allò que hom fa amb la seva manera d’ésser, la seva posició social, la seva edat, etc Tan alt i gros, ja no li escau gens de fer criaturades Ésser adequat a algú o alguna cosa, contribuir a la seva bellesa, un vestit, un adorn, un color, etc El vermell no li escau Aquestes cortines no hi escauen gaire no escau No s’accepta perquè no és procedent si escau En el cas que sigui procedent pronominal Trobar-se algú ocasionalment en un indret El cop d’estat esclatà justament quan el rei s’esqueia ésser a París Esdevenir-se una cosa en tal o tal ocasió, data, etc…
Informació complementària
Traducció

escavallar

escavallar

Homòfon: escabellar
Etimologia: de cavall1
verb transitiu agricultura Llevar els cavalls o brotons (d’un cep, d’una tomaquera).

escavallar

verb transitiu agricultura Llevar els cavalls o brotons d’un cep, d’una tomaquera
Informació complementària

■ escellar

escellar

Etimologia: de cella
verb transitiu dialectal Llevar la cella (a les faves).

■ escellar

verb transitiu dialectal Llevar la cella a les faves

■ escena

escena

Etimologia: del ll. scaena ‘escenari, teatre’, i aquest, del gr. skēnḗ ‘cabana, tenda, escenari’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. teatre Lloc del teatre on, tradicionalment, és representada l’obra dramàtica o un altre espectacle teatral.
    2. teatre Lloc on figura que passa l’acció de l’obra dramàtica.
    3. figuradament Aquesta sala fou l’escena d’aquell esdeveniment funest.
    4. estar en escena figuradament teatre Estar posseït, un actor, del seu paper, especialment mentre no parla.
    5. posar en (o treure a) escena teatre Fer al·lusió algú a algun esdeveniment en una obra de teatre.
  2. teatre Allò que representa l’escena.
    1. teatre Cadascuna de les parts en què hom divideix els actes de l’obra dramàtica i on intervenen els mateixos personatges.
    2. figuradament Entre pare i fill hi hagué una escena violenta. Les dues amigues (barallant-se, insultant-se, etc.)van fer una escena lamentable.

■ escena

femení teatre Lloc del teatre on, tradicionalment, és representada l’obra dramàtica o un altre espectacle teatral teatre Lloc on figura que passa l’acció de l’obra dramàtica figuradament Aquesta sala fou l’escena d’aquell esdeveniment funest estar en escena figuradament teatre Estar posseït, un actor, del seu paper, especialment mentre no parla posar en o treure a escena teatre Fer allusió algú a algun esdeveniment en una obra de teatre teatre Allò que representa l’escena teatre Cadascuna de les parts en què hom divideix els actes de l’obra dramàtica i on intervenen els mateixos personatges…
Informació complementària
Traducció