Es mostren 88940 resultats

esciatera


<title type="display">esciatera</title>

Partició sil·làbica: es_ci_a_te_ra
Etimologia: del gr. skiathḗras ‘rellotge de sol’, comp. de skiá ‘ombra’ i thēráō ‘caçar, capturar’
femení astronomia Tipus de quadrant solar emprat antigament i que mesurava a la vegada l’hora solar i l’altura del Sol sobre l’horitzó.

esciatera

femení astronomia Tipus de quadrant solar emprat antigament i que mesurava a la vegada l’hora solar i l’altura del Sol sobre l’horitzó
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esciatèric
| esciatèrica

■ esciatèric
| esciatèrica

adjectiu astronomia Que assenyala l’hora mitjançant l’ombra que projecta una agulla
Gran Diccionari de la llengua catalana

escíbal

escíbal

masculí patologia Massa de matèria fecal, dura i generalment rodona, que es produeix en casos d’intensa deshidratació de l’intestí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esciènids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esciènids</title>

Partició sil·làbica: es_ci_è_nids
    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos llarg i comprimit, amb la bufeta natatòria relacionada amb uns músculs que la poden fer vibrar.
  2. singular Peix de la família dels esciènids.

■ esciènids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos llarg i comprimit, amb la bufeta natatòria relacionada amb uns músculs que la poden fer vibrar singular Peix de la família dels esciènids
Gran Diccionari de la llengua catalana

escif


<title type="display">escif</title>

Etimologia: del gr. skýphos ‘copa’
    masculí
  1. arqueologia Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals.
  2. botànica Eixamplament en forma de copa o trompeta que presenten els podecis de certs líquens.

escif

masculí arqueologia Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals botànica Eixamplament en forma de copa o trompeta que presenten els podecis de certs líquens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escifat
| escifada

escifat
| escifada

adjectiu botànica Dit dels podecis que presenten escif
Gran Diccionari de la llengua catalana

escifo-

escifo-

Forma prefixada del mot grec skýphos , que significa ‘copa’ Ex escifòstoma, escifozous
Gran Diccionari de la llengua catalana

escifomedusa

escifomedusa

femení zoologia Tipus de medusa pròpia dels escifozous
Gran Diccionari de la llengua catalana

escifòstoma

escifòstoma

masculí zoologia Estat larval dels escifozous que s’esdevé després de la larva ciliada o plànula i que precedeix l’èfira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escifozous


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escifozous</title>

Partició sil·làbica: es_ci_fo_zous
    masculí zoologia
  1. plural Classe de l’embrancament dels cnidaris caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, entre els quals es destaquen l’acàlef cresp, l’acàlef luminescent, el borm blau i l’aurèlia.
  2. singular Cnidari de la classe dels escifozous.

■ escifozous

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels cnidaris caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, entre els quals es destaquen l’acàlef cresp, l’acàlef luminescent, el borm blau i l’aurèlia singular Cnidari de la classe dels escifozous
Traducció