Es mostren 88953 resultats

■ albanès
| albanesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albanès</title>

  1. adjectiu i masculí i femení D’Albània (estat d’Europa), dels albanesos (poble) o de l’albanès (llengua).
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble que habita Albània i territoris veïns.
  3. masculí lingüística Llengua indoeuropea parlada pels albanesos.

■ albanès
| albanesa

adjectiu i masculí i femení D’Albània estat d’Europa, dels albanesos poble o de l’albanès llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble que habita Albània i territoris veïns masculí lingüística Llengua indoeuropea parlada pels albanesos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

albanokosovar

albanokosovar

adjectiu Relatiu o pertanyent als albanokosovars masculí i femení Kosovar d’origen albanès
Gran Diccionari de la llengua catalana

albanyenc
| albanyenca

albanyenc
| albanyenca

adjectiu i masculí i femení D’Albanyà Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

albaquella


<title type="display">albaquella</title>

Etimologia: de l’àr. al-baquía, íd.
    femení història del dret
  1. Antigament, ròssec o residu d’un compte a pagar per un deute o un rèdit.
  2. Residu indivisible que restava de les recaptacions de delmes en alguns bisbats on el prorrateig de caps de bestiar no permetia d’establir una divisió fàcil.

albaquella

femení història del dret Antigament, ròssec o residu d’un compte a pagar per un deute o un rèdit Residu indivisible que restava de les recaptacions de delmes en alguns bisbats on el prorrateig de caps de bestiar no permetia d’establir una divisió fàcil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albarà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albarà</title>

Etimologia: de l’àr. al-barâ´a ‘dispensa, rebut’, de l’arrel b-r-´ ‘ser lliure, alliberar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. antigament Cèdula.
  2. Document públic o privat en què consta un permís o una obligació.
  3. Paper blanc que es posa als balcons, etc., per tal d’indicar que una casa és per llogar o que admet dispesers.
  4. agricultura A l’horta d’Alacant, bitllet de reg on és consignat el temps de la tanda o torn que pertoca a cada regant del riu de Montnegre.
  5. dret mercantil Document que normalment acompanya la mercaderia en ésser lliurada i que n’indica la natura i la quantitat, la data del lliurament i el nom del comprador i del venedor, i que si és conformat, acredita la recepció de la mercaderia.
  6. història del dret
    1. Cèdula acreditativa d’una ordre, una concessió o una provisió reial.
    2. Cèdula que acreditava haver estat pagant els drets de duana.
  7. lletra d’albarans paleografia Nom donat a l’escriptura gòtica cursiva castellana dels segles XIII i XIV.

■ albarà

masculí antigament Cèdula Document públic o privat en què consta un permís o una obligació Paper blanc que es posa als balcons, etc, per tal d’indicar que una casa és per llogar o que admet dispesers agricultura A l’horta d’Alacant, bitllet de reg on és consignat el temps de la tanda o torn que pertoca a cada regant del riu de Montnegre dret mercantil Document que normalment acompanya la mercaderia en ésser lliurada i que n’indica la natura i la quantitat, la data del lliurament i el nom del comprador i del venedor, i que si és conformat, acredita la recepció de la mercaderia història del…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

albaranar

albaranar

verb transitiu antigament Classificar amb albarans
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albaraner
| albaranera

■ albaraner
| albaranera

masculí i femení Encarregat de fer o de lliurar els albarans d’algun negoci o d’algun impost Persona que té a càrrec seu el llibre dels albarans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albarda</title>

Etimologia: de l’àr. al-bárdaʿa, íd. 1a font: s. XIII, CTort.
    femení
    1. Guarniment de les bèsties de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc., que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, els arganells, etc.
    2. albarda bastera Albarda que serveix per a dur càrrega.
    3. albarda menorquina Cadira de fusta folrada de roba que, col·locada de través sobre una cavalleria, serveix per a cavalcar.
    4. albarda sellera Albarda que serveix per a cavalcar.
  2. aquesta albarda per a un altre ase Expressió per a indicar que hom no vol admetre una feina massa pesada.
  3. posar l’albarda Abusar de la paciència (d’algú). No em deixaré posar l’albarda.

■ albarda

femení Guarniment de les bèsties de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, de borra, etc, que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es colloquen les sàrries, els arganells, etc albarda bastera Albarda que serveix per a dur càrrega albarda menorquina Cadira de fusta folrada de roba que, collocada de través sobre una cavalleria, serveix per a cavalcar albarda sellera Albarda que serveix per a cavalcar aquesta albarda per a un altre ase Expressió per a indicar que hom no vol admetre una feina massa pesada posar l’albarda Abusar de la paciència d’algú No…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albardà1

■ albardà1

masculí Albarda, especialment albarda llisa Vegeu també albardà 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albardà2

■ albardà2

masculí Bufó, histrió Vegeu també albardà 1
Traducció