Es mostren 88939 resultats

■ escorxa-rosses

■ escorxa-rosses

masculí i femení dialectal Persona que escorxa el bestiar destinat al canyet, per tal d’aprofitar-ne la pell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorxadís
| escorxadissa

■ escorxadís
| escorxadissa

adjectiu Susceptible d’ésser escorxat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorxador1

■ escorxador1

masculí Lloc destinat a matar i escorxar el bestiar Vegeu també escorxador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorxador2
| escorxadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escorxador</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de escorxar i -dor1
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que escorxa animals, arbres, etc.
  2. masculí Ganivet per a escorxar.
  3. masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids (Lanius collurio), de dors i ales de color castany, pili i carpó gris blavenc, que s’alimenta d’altres ocells i mamífers petits, que clava vius en arbusts espinosos.



    4. Vegeu també:
    escorxador1

■ escorxador2
| escorxadora

masculí i femení oficis manuals Persona que escorxa animals, arbres, etc masculí Ganivet per a escorxar masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids Lanius collurio , de dors i ales de color castany, pili i carpó gris blavenc, que s’alimenta d’altres ocells i mamífers petits, que clava vius en arbusts espinosos Vegeu també escorxador 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorxadura

■ escorxadura

femení Nafra feta per escorxament de la pell
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorxament

■ escorxament

masculí Acció d’escorxar l’efecte adoberia Operació d’escorxar un animal mort
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escorxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escorxar</title>

Etimologia: del ll. td. excorticare ‘treure l’escorça’, der. de cortex ‘escorça’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Escorçar.
    1. Llevar la pell. Escorxar un moltó. L’escorxen de viu en viu. He caigut i m’he escorxat els genolls.
    2. figuradament Cotnar.
    3. especialment adoberia Llevar, del bestiar mort, el cuir dels animals grossos, com els bovins, o la pell dels animals petits, com els vedells, les ovelles, etc.
  3. Arrencar, l’aigua corrent, la capa superficial (d’un terreny, un solc, etc.).

■ escorxar

verb transitiu Escorçar Llevar la pell Escorxar un moltó L’escorxen de viu en viu He caigut i m’he escorxat els genolls figuradament Cotnar especialment adoberia Llevar, del bestiar mort, el cuir dels animals grossos, com els bovins, o la pell dels animals petits, com els vedells, les ovelles, etc Arrencar, l’aigua corrent, la capa superficial d’un terreny, un solc, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escorxat
| escorxada

escorxat
| escorxada

adjectiu Sense pell heràldica Dit de l’animal representat de gules i sense pell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escossar

■ escossar

verb transitiu Descossar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escot1

■ escot1

masculí Part que toca pagar a cadascuna de dues o més persones que han fet una despesa en comú Pagar cadascú el seu escot Vegeu també escot 2 escot 3
Informació complementària
Traducció