Es mostren 88939 resultats

escudellòmetre


<title type="display">escudellòmetre</title>

Etimologia: de escudella i -metre, nascut com una creació humorística de caire cultista en ambients excursionistes i que ha restat ja com a terme seriós 1a font: c. 1915
masculí excursionisme Estri d’alumini, usat pels excursionistes, consistent en dos o més recipients que encaixen entre ells i que porta incorporat un fogonet d’esperit de vi per a coure o escalfar menjar.

escudellòmetre

masculí excursionisme Estri d’alumini, usat pels excursionistes, consistent en dos o més recipients que encaixen entre ells i que porta incorporat un fogonet d’esperit de vi per a coure o escalfar menjar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escuder
| escudera

■ escuder
| escudera

masculí i femení Fabricant d’escuts masculí història A l’edat mitjana, jove noble, no armat encara cavaller, que acompanyava un cavaller per dur-li l’escut i servir-lo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escuderia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escuderia</title>

Partició sil·làbica: es_cu_de_ri_a
Etimologia: de escuder 1a font: 1330
    femení
  1. Ofici d’escuder.
  2. història Conjunt dels escuders d’una casa senyorial.
  3. esports Complex esportiu format generalment per cotxes, o també per motos, per corredors professionals o aficionats i per l’organització necessària, que té per objecte participar en competicions i proves esportives amb finalitats de propaganda d’una marca o de provatures de determinades condicions tècniques.

■ escuderia

femení Ofici d’escuder història Conjunt dels escuders d’una casa senyorial esports Complex esportiu format generalment per cotxes, o també per motos, per corredors professionals o aficionats i per l’organització necessària, que té per objecte participar en competicions i proves esportives amb finalitats de propaganda d’una marca o de provatures de determinades condicions tècniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escudet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escudet</title>

Etimologia: de escut 1a font: 1345
    masculí
  1. agricultura Tros d’escorça, en forma d’escut, que conté un ull i se separa de l’arbre per a fer un empelt.
  2. entomologia Escut.
  3. heràldica
    1. Figura representada per un escut petit generalment posat més d’una vegada.
    2. escudet de les armes Escut petit usat com a cimera i que repeteix les armes del blasó.

■ escudet

masculí agricultura Tros d’escorça, en forma d’escut, que conté un ull i se separa de l’arbre per a fer un empelt entomologia Escut heràldica Figura representada per un escut petit generalment posat més d’una vegada escudet de les armes Escut petit usat com a cimera i que repeteix les armes del blasó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

escugular

escugular

verb transitiu agricultura Netejar un camp de cugula perquè hi creixi només el cereal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escuixar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escuixar</title>

Partició sil·làbica: es_cui_xar
Etimologia: de cuixa
    verb
    1. transitiu Trencar una cuixa, o les cuixes. Escuixar un pollastre rostit.
    2. pronominal Fer-se mal a l’entrecuix eixancarrant-se violentament.
  2. transitiu per analogia Partir una cosa pel punt on és unida amb una altra. Escuixar una branca.

■ escuixar

verb transitiu Trencar una cuixa, o les cuixes Escuixar un pollastre rostit pronominal Fer-se mal a l’entrecuix eixancarrant-se violentament transitiu per analogia Partir una cosa pel punt on és unida amb una altra Escuixar una branca
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escuixolar

■ escuixolar

verb transitiu dialectal escuixar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escular

■ escular

verb transitiu i pronominal Descular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esculent
| esculenta

esculent
| esculenta

adjectiu Comestible, nutritiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ escull


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">escull</title>

Etimologia: del ll. vg. *scŏclu, variant del ll. scŏpŭlus, i aquest, del gr. skópelos, íd. 1a font: c. 1330, Muntaner
    masculí
  1. geomorfologia
    1. Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua.
    2. Dipòsit calcari format per organismes marins, especialment coralls, madrèpores i algues, que forma part d’un ecosistema marí intertropical d’aigües somes. Esculls coral·lins. Un escull de barrera.
  2. figuradament Obstacle greu, perillós. Quan ha vist que topava amb tants esculls, ha dimitit.

■ escull

masculí geomorfologia Roca a flor d’aigua o a molt poca distància de la superfície de l’aigua Dipòsit calcari format per organismes marins, especialment coralls, madrèpores i algues, que forma part d’un ecosistema marí intertropical d’aigües somes Esculls corallins Un escull de barrera figuradament Obstacle greu, perillós Quan ha vist que topava amb tants esculls, ha dimitit
Informació complementària
Traducció