Es mostren 88939 resultats

■ esdevinença

■ esdevinença

femení El fet d’esdevenir o d’esdevenir-se a tota esdevinença Passi el que passi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esdolceït
| esdolceïda

■ esdolceït
| esdolceïda

adjectiu D’una dolçor enfadeïda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esdrúixol
| esdrúixola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esdrúixol</title>

Partició sil·làbica: es_drúi_xol
Etimologia: de l’it. sdrùcciolo, íd., der. de sdrucciolare ‘lliscar’, d’origen incert; aplicat a un ritme fònic com lliscant 1a font: 1749
adjectiu gramàtica Dit del mot en què la síl·laba tònica és l’antepenúltima; proparoxíton.

■ esdrúixol
| esdrúixola

adjectiu gramàtica Dit del mot en què la síllaba tònica és l’antepenúltima proparoxíton
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esduir

■ esduir

verb transitiu Esvair, dissipar pronominal La boira ja s’ha esduït
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfàcel

■ esfàcel

masculí patologia Massa de teixit gangrenós o mortificat Gangrena botànica Cèllula terminal del tallus de les esfacelarials, grossa, rica en feoplasts i de divisió activa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfacelar1

■ esfacelar1

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a l’esfàcel Vegeu també esfacelar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfacelar2

■ esfacelar2

verb transitiu i pronominal patologia Gangrenar Vegeu també esfacelar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfacelarials

■ esfacelarials

femení botànica plural Ordre de feofícies de tallus amb ramificacions polístiques i de creixement terminal dut a terme per una cèllula inicialment molt grossa singular Alga de l’ordre de les esfacelarials
Gran Diccionari de la llengua catalana

esfagnàcies


<title type="display">esfagnàcies</title>

Partició sil·làbica: es_fag_nà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família única de l’ordre de les esfagnals.
  2. singular Molsa de la família de les esfagnàcies.

esfagnàcies

femení botànica plural Família única de l’ordre de les esfagnals singular Molsa de la família de les esfagnàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfagnals


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esfagnals</title>

    femení botànica
  1. plural Ordre de la classe de les molses, amb fulles formades per cèl·lules verdes petites i cèl·lules incolores grosses encarregades d’emmagatzemar aigua. L’únic gènere és l’esfagne (Sphagnum).
  2. singular Molsa de l’ordre de les esfagnals.

■ esfagnals

femení botànica plural Ordre de la classe de les molses, amb fulles formades per cèllules verdes petites i cèllules incolores grosses encarregades d’emmagatzemar aigua L’únic gènere és l’esfagne Sphagnum singular Molsa de l’ordre de les esfagnals