Es mostren 88939 resultats

esfer-

esfer-

Forma prefixada del mot grec sphaĩra , que significa ‘esfera’ Ex esferoide, esfericitat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esfera</title>

Etimologia: del ll. sphaera, i aquest, del gr. sphaĩra, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. geometria
    1. Cos o espai limitat per una superfície tots els punts de la qual equidisten d’un punt anomenat centre.
    2. Superfície d’una esfera.
    3. esfera celeste astronomia Esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual hom representa els astres i llurs moviments, i també els diferents cercles astronòmics (equador, eclíptica, etc.).
    4. esfera terrestre cartografia Representació esfèrica a escala del globus terraqüi.
  2. figuradament
    1. Espai en el qual s’exerceix l’acció, la influència, la coneixença d’algú. Esfera d’acció. Esfera d’influència. Esfera d’activitat.
    2. Rang, posició social. Es vol casar amb una noia que no és de la seva esfera.
    3. les altes esferes col·loquialment La gent que mana, les altes jerarquies.
  3. tecnologia Disc graduat d’alguns instruments o aparells en què una o diverses busques giratòries indiquen un valor. L’esfera d’un rellotge, d’un manòmetre.

■ esfera

femení geometria Cos o espai limitat per una superfície tots els punts de la qual equidisten d’un punt anomenat centre Superfície d’una esfera esfera celeste astronomia Esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual hom representa els astres i llurs moviments, i també els diferents cercles astronòmics equador, eclíptica, etc esfera terrestre cartografia Representació esfèrica a escala del globus terraqüi figuradament Espai en el qual s’exerceix l’acció, la influència, la coneixença d’algú Esfera d’acció Esfera d’influència Esfera d’activitat Rang, posició…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfereïdor
| esfereïdora

■ esfereïdor
| esfereïdora

adjectiu Que esfereeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfereïment

■ esfereïment

masculí Acció d’esfereir o d’esfereir-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfereir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esfereir</title>

Partició sil·làbica: es_fe_re_ir
Etimologia: der. potser de feresa, del ll. ferus ‘fer, ferotge’, com l’oc. esferezir, que d’altra banda sembla que s’ha de relacionar amb el fr. effrayer ‘espantar’, potser d’origen germ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Colpir d’espant. Aquell pensament ominós l’esfereí.
  2. pronominal Ésser colpit d’espant. Quan sent els trons s’esfereeix.

■ esfereir

verb transitiu Colpir d’espant Aquell pensament ominós l’esfereí pronominal Ésser colpit d’espant Quan sent els trons s’esfereeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfèric
| esfèrica

■ esfèric
| esfèrica

adjectiu geometria Relatiu o pertanyent a l’esfera Que té la forma d’una esfera
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfèricament

■ esfèricament

adverbi Segons una esfera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esfericitat

■ esfericitat

femení Qualitat d’esfèric aberració d’esfericitat òptica Tipus d’aberració geomètrica que es produeix quan la distància focal d’un dioptre no és constant per a tots els seus punts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esfericocilíndric
| esfericocilíndrica

esfericocilíndric
| esfericocilíndrica

adjectiu òptica Dit de la lent amb una cara esfèrica i l’altra cilíndrica
Gran Diccionari de la llengua catalana

esferita

esferita

femení mineralogia Fosfat d’alumini hidratat que es presenta en concrecions globulars