Es mostren 88940 resultats

■ esgarrifança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarrifança</title>

Etimologia: de esgarrifar 1a font: 1696, DLac.
femení patologia Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred, que pot ésser produït pel fred, per una emoció, pel començament o augment de la febre, etc.

■ esgarrifança

femení patologia Estremiment involuntari, convulsiu i rítmic dels músculs, acompanyat per un petament de dents i una sensació intensa de fred, que pot ésser produït pel fred, per una emoció, pel començament o augment de la febre, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarrifar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarrifar</title>

Etimologia: tenint en compte les variants baleàriques escarrufar/escarrufí, escarrifar/escarrifet, possiblement es tracta d’una alteració d’uns *escalufrí, *escalifred, variants de calfred 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Provocar una esgarrifança o esgarrifances, especialment una emoció intensa. Esgarrifava de veure tantes víctimes.
  2. pronominal Tenir una esgarrifança o esgarrifances, especialment d’emoció, d’esglai. Esgarrifar-se de pensar els danys que es produiran.

■ esgarrifar

verb transitiu Provocar una esgarrifança o esgarrifances, especialment una emoció intensa Esgarrifava de veure tantes víctimes pronominal Tenir una esgarrifança o esgarrifances, especialment d’emoció, d’esglai Esgarrifar-se de pensar els danys que es produiran
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarrifor

■ esgarrifor

femení Estat d’ànim del qui està esgarrifat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarrifós
| esgarrifosa

■ esgarrifós
| esgarrifosa

adjectiu Que produeix esgarrifances horripilant, esborronador Era un espectacle esgarrifós Feia uns crits esgarrifosos El seu germà és molt lleig esgarrifós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarrifosament

■ esgarrifosament

adverbi D’una manera esgarrifosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarrinxada

■ esgarrinxada

femení Acció d’esgarrinxar o d’esgarrinxar-se l’efecte Tens una esgarrinxada a la cara
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esgarrinxador
| esgarrinxadora

esgarrinxador
| esgarrinxadora

adjectiu Que esgarrinxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarrinxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esgarrinxar</title>

Compareu: esgarrapar
Etimologia: alteració de l’ant. i dial. esgarranxar, der. del dial. garranxa ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa 1a font: 1696, DLac.
    verb
    1. transitiu Esquinçar lleugerament la pell d’una part del cos amb una agulla, amb una punxa qualsevol. Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà. Aquest clau li esgarrinxarà la cara.
    2. pronominal Van ficar-se dins un esbarzerar i s’hi van esgarrinxar tots. S’esgarrinxarà amb el filferro.
  2. transitiu per analogia esgarrapar 1.

■ esgarrinxar

verb transitiu Esquinçar lleugerament la pell d’una part del cos amb una agulla, amb una punxa qualsevol Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà Aquest clau li esgarrinxarà la cara pronominal Van ficar-se dins un esbarzerar i s’hi van esgarrinxar tots S’esgarrinxarà amb el filferro transitiu per analogia esgarrapar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarrinxós
| esgarrinxosa

■ esgarrinxós
| esgarrinxosa

adjectiu Que esgarrinxa Un filat esgarrinxós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esgarriny

■ esgarriny

masculí Esgarrinxada
Traducció