Es mostren 88939 resultats

albià
| albiana


<title type="display">albià</title>

Partició sil·làbica: al_bi_à
Etimologia: del nom del departament fr. Aube, ll. alba
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’albià.
  2. masculí Sisè i darrer estatge del cretaci inferior, situat damunt l’aptià i sota el cenomanià.

albià
| albiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’albià masculí Sisè i darrer estatge del cretaci inferior, situat damunt l’aptià i sota el cenomanià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albicació</title>

Partició sil·làbica: al_bi_ca_ci_ó
Etimologia: der. del ll. albicare ‘ser blanc, blanquejar’
    femení
  1. patologia Procés de tornar-se blanc o tacat de clapes o ratlles blanques.
  2. botànica Aparició de taques blanques a les fulles, per manca de clorofil·la.

■ albicació

femení patologia Procés de tornar-se blanc o tacat de clapes o ratlles blanques botànica Aparició de taques blanques a les fulles, per manca de clorofilla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albicant

■ albicant

adjectiu Que esdevé blanc, que blanqueja botànica Blanquinós Afectat d’albicació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albigès
| albigesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albigès</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De la ciutat d’Albi o de la regió de l’Albigès (Occitània).
  2. adjectiu
    1. impròpiament religió Dit de la doctrina càtara pel fet d’haver estat descoberta per primera vegada a l’Albigès.
    2. croada albigesa història Nom donat al conjunt d’expedicions militars organitzades contra els adeptes del catarisme a Occitània el segle XIII.
  3. masculí i femení religió Adepte de la doctrina albigesa.

■ albigès
| albigesa

adjectiu i masculí i femení De la ciutat d’Albi o de la regió de l’Albigès Occitània adjectiu impròpiament religió Dit de la doctrina càtara pel fet d’haver estat descoberta per primera vegada a l’Albigès croada albigesa història Nom donat al conjunt d’expedicions militars organitzades contra els adeptes del catarisme a Occitània el segle XIII masculí i femení religió Adepte de la doctrina albigesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

albina, dret d’


<title type="display">albina, dret d’</title>

Etimologia: del b. ll. albium (o albanus) ‘estranger’
història del dret Dret en virtut del qual la cort reial, un senyor feudal o el comú de les ciutats lliures podien confiscar els béns d’un estranger mort en el territori de llur jurisdicció.

albina, dret d’

història del dret Dret en virtut del qual la cort reial, un senyor feudal o el comú de les ciutats lliures podien confiscar els béns d’un estranger mort en el territori de llur jurisdicció
Gran Diccionari de la llengua catalana

albinenc
| albinenca

albinenc
| albinenca

adjectiu i masculí i femení De l’Albi Garrigues
Gran Diccionari de la llengua catalana

albinervi
| albinèrvia

albinervi
| albinèrvia

adjectiu botànica Dit de la fulla, la bràctea, etc, que té les nervacions blanques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albinisme

■ albinisme

masculí biologia Absència total o parcial de pigment en un organisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

albinyanenc
| albinyanenca

albinyanenc
| albinyanenca

adjectiu i masculí i femení D’Albinyana Baix Penedès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ albió
| albiona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">albió</title>

Partició sil·làbica: al_bi_ó
Etimologia: del ll. Albion, nom ant. de la Gran Bretanya, d’origen cèltic
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als albions.
  2. masculí i femení
    1. Individu d’un poble cèltic establert a l’època preromana al sud d’Anglaterra.
    2. Individu d’un poble preromà establert a Astúries.

■ albió
| albiona

història adjectiu Relatiu o pertanyent als albions masculí i femení Individu d’un poble cèltic establert a l’època preromana al sud d’Anglaterra Individu d’un poble preromà establert a Astúries