Es mostren 88939 resultats

eslavista

eslavista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eslavisme masculí i femení Persona que es dedica a l’estudi de les llengües o la cultura dels eslaus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eslavística

eslavística

femení Branca d’estudis sobre temes d’història, llengua, arqueologia, etc, dels pobles eslaus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eslavó
| eslavona

■ eslavó
| eslavona

adjectiu i masculí i femení D’Eslavònia regió de Croàcia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eslavòfil
| eslavòfila

eslavòfil
| eslavòfila

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’eslavofilisme o als seus adeptes masculí i femení Partidari de l’eslavofilisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eslavofilisme


<title type="display">eslavofilisme</title>

masculí història Corrent filosoficoreligiós i patriòtic, sorgit al segle XIX a Rússia, que es fonamentava en el Romanticisme, l’idealisme, els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa.

eslavofilisme

masculí història Corrent filosoficoreligiós i patriòtic, sorgit al segle XIX a Rússia, que es fonamentava en el Romanticisme, l’idealisme, els costums i les tradicions nacionals russos i la mística ortodoxa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eslavònic
| eslavònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eslavònic</title>

  1. adjectiu i masculí i femení Eslavó.
  2. lingüística
    1. adjectiu Relatiu i pertanyent a l’eslavònic.
    2. masculí Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.

■ eslavònic
| eslavònica

adjectiu i masculí i femení Eslavó lingüística adjectiu Relatiu i pertanyent a l’eslavònic masculí Llengua eslava, anomenada també antic eslau , paleoeslau o eslau eclesiàstic , corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eslider
| eslidera

eslider
| eslidera

adjectiu i masculí i femení D’Eslida Plana Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eslinga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eslinga</title>

Etimologia: del fr. ant. eslingue (modern élingue) ‘fona’, del frànc. *slinga, íd., en sentit modern per semblança tècnica 1a font: 1924
femení marina, marítim Tros de corda gruixuda amb els caps entollats o guarnits amb guardacaps o gasses, que serveix per a enganxar objectes pesants, com si fos un estrop.

■ eslinga

femení marina, marítim Tros de corda gruixuda amb els caps entollats o guarnits amb guardacaps o gasses, que serveix per a enganxar objectes pesants, com si fos un estrop
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eslingar

■ eslingar

verb transitiu marina, marítim Agafar una cosa o subjectar-la amb una gassa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eslip

■ eslip

masculí Mena de calçotets sense camals, usats com a roba interior o de bany
Traducció