Es mostren 88940 resultats

■ esmussar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esmussar</title>

Etimologia: de mus2 1a font: 1561
    verb
  1. oficis manuals
    1. transitiu Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall d’una eina o instrument tallant.
    2. pronominal Perdre el tall un instrument tallant.
  2. transitiu per extensió Causar, el contacte d’una cosa àcida, un soroll estrident, etc., una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents.
  3. figuradament
    1. transitiu Fer menys viu, menys penetrant. Esmussar l’enginy.
    2. pronominal Esmussar-se la sensibilitat.

■ esmussar

verb oficis manuals transitiu Fer menys agut, menys tallant, llevar l’agudesa del tall d’una eina o instrument tallant pronominal Perdre el tall un instrument tallant transitiu per extensió Causar, el contacte d’una cosa àcida, un soroll estrident, etc, una impressió aspra i desagradable a les dents Esmussar un àcid les dents figuradament transitiu Fer menys viu, menys penetrant Esmussar l’enginy pronominal Esmussar-se la sensibilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esmusteir

esmusteir

verb transitiu i pronominal dialectal Marcir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esnarigar

■ esnarigar

verb transitiu Tallar el nas
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

èsnids


<title type="display">èsnids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes odonats del subordre dels anisòpters, que comprèn els espiadimonis.
  2. singular Insecte de la família dels èsnids.

èsnids

masculí entomologia plural Família d’insectes odonats del subordre dels anisòpters, que comprèn els espiadimonis singular Insecte de la família dels èsnids
Gran Diccionari de la llengua catalana

esnifada

esnifada

femení Acció d’esnifar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esnifar

■ esnifar

verb transitiu Aspirar cocaïna o una altra droga en pols pel nas
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esnob


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esnob</title>

Etimologia: de l’angl. snob ‘pegot’ i, en argot estudiantil, ‘no universitari’, d’on ‘de baixa condició’; en aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació ll. s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles
  1. masculí i femení Persona que és amatent a acollir tota novetat en les idees, els gusts, etc., pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc.
  2. adjectiu Ha estat una festa molt esnob.

■ esnob

masculí i femení Persona que és amatent a acollir tota novetat en les idees, els gusts, etc, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intelligència, etc adjectiu Ha estat una festa molt esnob
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esnobisme

■ esnobisme

masculí Qualitat d’esnob
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esnovar

■ esnovar

verb transitiu agricultura Tallar els brots nous o tendres d’un arbre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eso-

■ eso-

Forma prefixada del mot grec ésō , que significa ‘dins’ o ‘endins’ Ex esotropia