Es mostren 88939 resultats

■ espaventar

■ espaventar

verb transitiu i pronominal antigament Espantar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espaventós
| espaventosa

■ espaventós
| espaventosa

adjectiu antigament Espantós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espaventosament

■ espaventosament

adverbi Espantosament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espavilament

■ espavilament

masculí Acció d’espavilar o espavilar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espavilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espavilar</title>

Etimologia: de l’ant. pavil ‘ble’, possiblement manllevat del cast. pabilo, però també possiblement arcaisme genuí cat., considerant la seva antigor i l’extensió i l’arrelament notables d’aquest seu derivat 1a font: 1567
    verb
  1. transitiu Revifar un llum o un foc remenant-lo, atiant-lo, llevant-ne els caramells, etc.
    1. transitiu Avivar l’enteniment, l’enginy d’algú; fer tornar espavilat. Fer-lo anar a ciutat potser l’espavilarà.
    2. pronominal Aquest noi, des que és fora de casa, s’ha espavilat molt. Espavila’t; si no, els altres ho obtindran primer que tu.

■ espavilar

verb transitiu Revifar un llum o un foc remenant-lo, atiant-lo, llevant-ne els caramells, etc transitiu Avivar l’enteniment, l’enginy d’algú fer tornar espavilat Fer-lo anar a ciutat potser l’espavilarà pronominal Aquest noi, des que és fora de casa, s’ha espavilat molt Espavila’t si no, els altres ho obtindran primer que tu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espavilat
| espavilada

■ espavilat
| espavilada

adjectiu i masculí i femení D’enteniment viu, despert, deixondit És un noi molt espavilat tot ho entén de seguida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especejament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">especejament</title>

Etimologia: de especejar
    masculí
    1. Acció d’especejar o especejar-se;
    2. l’efecte.
  2. alimentació, indústries alimentàries i veterinària Darrera fase de la carnització consistent a especejar la canal d’un animal.
  3. tecnologia Pla o conjunt de plans en què són representades totes i cadascuna de les peces que formen part d’un conjunt o una màquina.

■ especejament

masculí Acció d’especejar o especejar-se l’efecte alimentació, indústries alimentàries i veterinària Darrera fase de la carnització consistent a especejar la canal d’un animal tecnologia Pla o conjunt de plans en què són representades totes i cadascuna de les peces que formen part d’un conjunt o una màquina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">especejar</title>

Etimologia: de peça 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu Fer peces, bocins, trossos, algú o alguna cosa.
  2. transitiu alimentació, indústries alimentàries i veterinària Separar les peces comercials (dels quarts de la canal en els bovins o de les canals senceres en la resta de casos), segons un mètode anatòmic.
  3. pronominal Esbocinar-se, fer-se peces, bocins, etc.

■ especejar

verb transitiu Fer peces, bocins, trossos, algú o alguna cosa transitiu alimentació, indústries alimentàries i veterinària Separar les peces comercials dels quarts de la canal en els bovins o de les canals senceres en la resta de casos, segons un mètode anatòmic pronominal Esbocinar-se, fer-se peces, bocins, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espècia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espècia</title>

Partició sil·làbica: es_pè_ci_a
Homòfon: espècie
Etimologia: variant d’aplicació particular del mot espècie 1a font: s. XIV, Jaume I
femení gastronomia Substància aromàtica i, de vegades, de tast picant, emprada per a condimentar el menjar, com ara pebre, canyella, claus i safrà.

■ espècia

femení gastronomia Substància aromàtica i, de vegades, de tast picant, emprada per a condimentar el menjar, com ara pebre, canyella, claus i safrà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especiació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">especiació</title>

Partició sil·làbica: es_pe_ci_a_ci_ó
Etimologia: de espècie
    femení
  1. genètica Procés de formació de les espècies.
  2. química Procediment per a establir quines són les espècies químiques realment presents en mescles complexes amb equilibris múltiples, i determinar llurs concentracions.

■ especiació

femení genètica Procés de formació de les espècies química Procediment per a establir quines són les espècies químiques realment presents en mescles complexes amb equilibris múltiples, i determinar llurs concentracions