Es mostren 88939 resultats

■ especiaire

■ especiaire

masculí i femení Especier, adroguer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">especial</title>

Partició sil·làbica: es_pe_ci_al
Homòfon: espacial
Etimologia: del ll. specialis, íd., der. de species 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a una simple cosa o a una espècie de coses, particular, peculiar. Caràcter especial. Una classe especial. Necessita un permís especial.
  2. No comú, que es distingeix per alguna qualitat individual. És un home molt especial.
  3. Limitat a un determinat camp d’acció. Coneixences especials.
  4. en especial locució adverbial Especialment.

■ especial

adjectiu Relatiu o pertanyent a una simple cosa o a una espècie de coses, particular, peculiar Caràcter especial Una classe especial Necessita un permís especial No comú, que es distingeix per alguna qualitat individual És un home molt especial Limitat a un determinat camp d’acció Coneixences especials en especial locució adverbial Especialment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especialista

■ especialista

masculí i femení Persona que es dedica a alguna branca especial de la ciència, la tècnica, l’art, etc Un especialista en malalties nervioses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especialitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">especialitat</title>

Partició sil·làbica: es_pe_ci_a_li_tat
Etimologia: del ll. td. specialĭtas, -ātis, íd., der. de specialis 1a font: s. XV, Cauliach
    femení
  1. Qualitat d’especial.
    1. Branca especial d’una ciència, d’una professió, etc., a la qual algú es consagra d’una manera exclusiva.
    2. llenguatge d’especialitat lingüística Registre de tema.
  3. Activitat en què algú excel·leix. L’especialitat de l’àvia és el pastís de poma.
  4. farmàcia, indústria farmacèutica Medicament presentat en forma uniforme, precintat i amb un nom enregistrat, la fórmula medicamentosa del qual és també enregistrada i declarada en el prospecte adjunt.

■ especialitat

femení Qualitat d’especial Branca especial d’una ciència, d’una professió, etc, a la qual algú es consagra d’una manera exclusiva llenguatge d’especialitat lingüística Registre de tema Activitat en què algú excelleix L’especialitat de l’àvia és el pastís de poma farmàcia, indústria farmacèutica Medicament presentat en forma uniforme, precintat i amb un nom enregistrat, la fórmula medicamentosa del qual és també enregistrada i declarada en el prospecte adjunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especialització

■ especialització

femení Acció d’especialitzar o especialitzar-se l’efecte lingüística Fenomen semàntic que consisteix a restringir o especialitzar el sentit general, ampli, d’un mot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especialitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">especialitzar</title>

Partició sil·làbica: es_pe_ci_a_lit_zar
Etimologia: de especial 1a font: s. XVII
    verb
    1. transitiu Restringir l’estudi, l’activitat, etc., a una especialitat. He especialitzat el meu estudi als insectes.
    2. pronominal Dedicar-se a una especialitat.
  2. pronominal
    1. biologia Adaptar-se un òrgan o una part d’un organisme a l’acompliment d’una funció especial.
    2. ecologia Adaptar-se un organisme a un medi, una alimentació o un règim de vida particulars.

■ especialitzar

verb transitiu Restringir l’estudi, l’activitat, etc, a una especialitat He especialitzat el meu estudi als insectes pronominal Dedicar-se a una especialitat pronominal biologia Adaptar-se un òrgan o una part d’un organisme a l’acompliment d’una funció especial ecologia Adaptar-se un organisme a un medi, una alimentació o un règim de vida particulars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especialment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">especialment</title>

Partició sil·làbica: es_pe_ci_al_ment
Etimologia: de especial
    adverbi [abreviatura esp.]
  1. D’una manera especial; sobretot. He vingut especialment per veure’t.
  2. D’una manera adequada a la seva finalitat, expressament. Un cotxe especialment dissenyat per a ral·lis.
  3. D’una manera característica, més que no pas un altre. Un llit especialment dur.

■ especialment

adverbi abreviatura esp D’una manera especial sobretot He vingut especialment per veure’t D’una manera adequada a la seva finalitat, expressament Un cotxe especialment dissenyat per a rallis D’una manera característica, més que no pas un altre Un llit especialment dur
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especiar

■ especiar

verb transitiu Condimentar un menjar amb espècies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espècie


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espècie</title>

Partició sil·làbica: es_pè_ci_e
Homòfon: espècia
Etimologia: del ll. spĕcĭes ‘mirada; aspecte; aparença; espècie’, der. del ll. arcaic spĕcĕre, spectum ‘mirar’, que pren la forma -spicĕre en nombrosos derivats 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. psicologia Imatge mental de l’aparença sensible de les coses.
    2. litúrgia Aparença del pa i del vi en l’eucaristia.
    1. lògica Grup d’individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom.
    2. mena1 2 1 i 2 3. Anant pel món trobes gent de tota espècie. Quina espècie d’home és? Aquell instrument és una espècie de guitarra.
    3. biologia Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
    4. farmàcia, indústria farmacèutica Grup de drogues que tenen propietats semblants.
    5. espècie mineral mineralogia Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.
    6. espècie química química Conjunt de cossos que, tot i tenir la mateixa composició química, es diferencien entre ells pel fet de presentar isomeria, associació, etc.
  3. Objecte o conjunt d’objectes que es poden usar o consumir directament (per oposició a moneda, que només té valor adquisitiu). Pagar en espècie.

■ espècie

femení psicologia Imatge mental de l’aparença sensible de les coses litúrgia Aparença del pa i del vi en l’eucaristia lògica Grup d’individus que tenen atributs comuns i són designats pel mateix nom mena 1 2 1 i 2 3 Anant pel món trobes gent de tota espècie Quina espècie d’home és Aquell instrument és una espècie de guitarra biologia Unitat taxonòmica tàxon fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius sistemàtica i base de llur classificació taxonomia farmàcia, indústria farmacèutica Grup de drogues que tenen propietats semblants espècie mineral mineralogia Unitat fonamental de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ especier
| especiera

■ especier
| especiera

masculí i femení Comerciant d’espècies a la menuda Apotecari
Informació complementària
Traducció