Es mostren 88939 resultats

■ espina-xoca

■ espina-xoca

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes Xanthium spinosum , amb fulles alabardades que duen llargues espines grogues trifurcades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espinac</title>

Etimologia: de l’hispanoàrab *ispinâḫ, íd., del persa ispāanâḫ 1a font: s. XII
    masculí
  1. botànica Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Spinacia oleracea), de tija dreta i ramificada, amb fulles sagitades.
  2. plural alimentació, indústries alimentàries i agricultura Les fulles de l’espinac, que hom menja com a verdura.

■ espinac

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies Spinacia oleracea , de tija dreta i ramificada, amb fulles sagitades plural alimentació, indústries alimentàries i agricultura Les fulles de l’espinac, que hom menja com a verdura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinacal

■ espinacal

masculí botànica Panical
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinada

■ espinada

femení anatomia animal Columna vertebral
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinadella

■ espinadella

femení botànica Barrella punxosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinal1

■ espinal1

masculí Arç de tanques Vegeu també espinal 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinal2

■ espinal2

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a la columna vertebral o a la medulla espinal Vegeu també espinal 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinalb

■ espinalb

masculí botànica Arç blanc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinalbar

■ espinalbar

masculí geobotànica Bardissa d’espinalbs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinàquer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espinàquer</title>

Etimologia: de l’angl. spinnaker (1866), provinent, sembla, d’una mala pronunciació [spinks] de Sphynx, nom del primer veler que usà aquesta mena de vela
masculí marina, marítim Vela triangular de gran superfície, lleugera i amb molta bossa, emprada en els iots de regates quan naveguen amb vents fluixos i llargs.

■ espinàquer

masculí marina, marítim Vela triangular de gran superfície, lleugera i amb molta bossa, emprada en els iots de regates quan naveguen amb vents fluixos i llargs
Traducció