Es mostren 88939 resultats

■ espineta1

■ espineta1

femení Ganyims o part prima de la carn de la tonyina salada Vegeu també espineta 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espineta2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espineta</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de l’it. spinetta, íd., der. del nom del seu inventor, el venecià Giovanni Spinetti (s. XVI) 1a font: 1575, DPou.
    femení música
  1. Instrument de la família de les cítares de post, amb teclat i mecanisme per a pinçar les cordes, semblant al clavecí.
  2. Al segle XVI, nom donat a qualsevol instrument de teclat i cordes pinçades per becs de ploma de corb muntats sobre martinets.
  3. antigament Virginal.
  4. espineta del clavecí Joc de cordes suplementari que hom troba en els grans clavecins.



    5. Vegeu també:
    espineta1

■ espineta2

femení música Instrument de la família de les cítares de post, amb teclat i mecanisme per a pinçar les cordes, semblant al clavecí Al segle XVI, nom donat a qualsevol instrument de teclat i cordes pinçades per becs de ploma de corb muntats sobre martinets antigament Virginal espineta del clavecí Joc de cordes suplementari que hom troba en els grans clavecins Vegeu també espineta 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espingar

■ espingar

verb intransitiu música Emetre sons aguts els instruments de vent, com la gralla i la tenora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espingarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espingarda</title>

Etimologia: del fr. ant. espingarde, espringarde, espringale, íd., der. de espringaler ‘saltironar’, i aquest, del fr. ant. espringuer íd., del frànc. *springan ‘saltar’
    femení armament
  1. Màquina de guerra medieval que projectava pedres i dards.
  2. Peça lleugera d’artilleria, del gènere de les bombardes, emprada als segles XIV i XV.
  3. Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan segle XV i que hom emprà fins a la darreria del segle XVI.
  4. Arma portàtil de canó molt llarg amb l’ànima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint damasquinada i treballada amb incrustacions, emprada pels nord-africans fins a mitjan segle XX.

■ espingarda

femení armament Màquina de guerra medieval que projectava pedres i dards Peça lleugera d’artilleria, del gènere de les bombardes, emprada als segles XIV i XV Arma de foc portàtil que substituí la colobrina de mà a mitjan segle XV i que hom emprà fins a la darreria del segle XVI Arma portàtil de canó molt llarg amb l’ànima llisa i clau de pedra foguera, amb la caixa sovint damasquinada i treballada amb incrustacions, emprada pels nord-africans fins a mitjan segle XX
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espingarder
| espingardera

■ espingarder
| espingardera

masculí i femení Persona armada d’espingarda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinguet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espinguet</title>

Etimologia: de espingar
    masculí
  1. So, crit, agut. Els espinguets de la tenora. El nadó ja comença a fer espinguets.
  2. per extensió
    1. Persona xisclaire o cridanera. Aquest nen és un espinguet.
    2. veu d’espinguet (o simplement espinguet) Veu aguda. Quin espinguet que té, la seva dona!

■ espinguet

masculí So, crit, agut Els espinguets de la tenora El nadó ja comença a fer espinguets per extensió Persona xisclaire o cridanera Aquest nen és un espinguet veu d’espinguet o simplement espinguet Veu aguda Quin espinguet que té, la seva dona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espinós
| espinosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espinós</title>

Etimologia: del ll. spinosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Que té espines. Una planta espinosa.
    2. figuradament Difícil, dificultós. Un cas espinós. Un home espinós. Un caràcter espinós.
  2. adjectiu anatomia animal
    1. Semblant a una espina.
    2. Relatiu o pertanyent a una apòfisi espinosa.
  3. masculí ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterosteids (Gasterosteus aculeatus), que es troba a la desembocadura dels rius, on s’alimenta de larves i ous.

■ espinós
| espinosa

adjectiu Que té espines Una planta espinosa figuradament Difícil, dificultós Un cas espinós Un home espinós Un caràcter espinós adjectiu anatomia animal Semblant a una espina Relatiu o pertanyent a una apòfisi espinosa masculí ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterosteids Gasterosteus aculeatus , que es troba a la desembocadura dels rius, on s’alimenta de larves i ous
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

espinteròmetre


<title type="display">espinteròmetre</title>

masculí electrotècnia Dispositiu format per dues esferes metàl·liques suportades per uns braços connectats als pols d’un generador de tensió, les quals poden ésser separades gradualment.

espinteròmetre

masculí electrotècnia Dispositiu format per dues esferes metàlliques suportades per uns braços connectats als pols d’un generador de tensió, les quals poden ésser separades gradualment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espínula

■ espínula

femení botànica Espina diminuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

espinulat
| espinulada

espinulat
| espinulada

adjectiu botànica Espinulós
Traducció