Es mostren 88940 resultats

■ espiritista

■ espiritista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’espiritisme masculí i femení Persona que professa l’espiritisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiritrompa

■ espiritrompa

femení entomologia Peça bucal enrotllada en espiral plana, pròpia dels lepidòpters, que serveix per a libar el nèctar de les flors o qualsevol altre suc nutritiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiritual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espiritual</title>

Partició sil·làbica: es_pi_ri_tu_al
Etimologia: del b. ll. spiritualis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que és esperit. Substància espiritual.
    2. Pertanyent a l’esperit, no material. Ho mira tot amb ulls espirituals.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la vida interior de l’ànima. Vida espiritual. Director, pare, espiritual. Lectures espirituals.
  3. adjectiu Delicat, que revela una gran finor d’esperit. Un mot espiritual.
  4. espiritual negre música Salm religiós afroamericà que cantaven els negres cristianitzats del sud dels Estats Units d’Amèrica.
  5. masculí història eclesiàstica Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.

■ espiritual

adjectiu Que és esperit Substància espiritual Pertanyent a l’esperit, no material Ho mira tot amb ulls espirituals adjectiu Relatiu o pertanyent a la vida interior de l’ànima Vida espiritual Director, pare, espiritual Lectures espirituals adjectiu Delicat, que revela una gran finor d’esperit Un mot espiritual espiritual negre música Salm religiós afroamericà que cantaven els negres cristianitzats del sud dels Estats Units d’Amèrica masculí història eclesiàstica Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiritualisme

■ espiritualisme

masculí psicologia Doctrina que afirma la primacia de l’esperit en l’explicació de les funcions psíquiques filosofia Doctrina segons la qual l’esperit és el darrer substrat del món
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiritualista

■ espiritualista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’espiritualisme masculí i femení Persona que segueix l’espiritualisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiritualitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espiritualitat</title>

Partició sil·làbica: es_pi_ri_tu_a_li_tat
Etimologia: del b. ll. spiritualĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat d’espiritual. L’espiritualitat de l’ànima.
  2. religió
    1. Sensibilitat pels valors espirituals, religiositat.
    2. Doctrina o sistema de vida espiritual.

■ espiritualitat

femení Qualitat d’espiritual L’espiritualitat de l’ànima religió Sensibilitat pels valors espirituals, religiositat Doctrina o sistema de vida espiritual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiritualització

■ espiritualització

femení Acció d’espiritualitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiritualitzar

■ espiritualitzar

verb transitiu Fer espiritual Considerar com a espiritual Espiritualitzar l’amor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espiritualment

■ espiritualment

adverbi D’una manera espiritual, no material
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espirituós
| espirituosa

■ espirituós
| espirituosa

adjectiu enologia i indústries de la destillació, begudes destillades Dit de les begudes que contenen alcohol obtingut per destillació
Informació complementària
Traducció