Es mostren 88939 resultats

espitador

espitador

masculí esports En escalada, eina metàllica que, mitjançant la percussió, serveix per a introduir un espit a la roca
Gran Diccionari de la llengua catalana

espitar

espitar

verb transitiu esports En escalada, clavar un o diversos espits a la roca
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espitat
| espitada

■ espitat
| espitada

adjectiu antigament Espatllat del pit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espitellar-se

■ espitellar-se

verb pronominal dialectal Espitregar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espitjar

■ espitjar

verb transitiu Prémer, empènyer Espitja la porta pronominal Escapolir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espitllar

■ espitllar

verb intransitiu Resplendir, centellejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espitllera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espitllera</title>

Etimologia: probablement del ll. specularia ‘vidrieres’, pl. n. de specularis ‘transparent’, der. de specŭlum ‘espill’, que donà primitivament espillera i després espitllera amb -tll- secundària 1a font: s. XIII, Desclot
femení construcció Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè hi passi la llum i per a mirar i disparar des de dins cap a fora.

■ espitllera

femení construcció Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè hi passi la llum i per a mirar i disparar des de dins cap a fora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espitllerar

■ espitllerar

verb transitiu construcció Fer espitlleres en un mur
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espitrar

■ espitrar

verb transitiu i pronominal antigament Escotar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ espitregar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espitregar</title>

Etimologia: de pit 1a font: s. XX, V. Català
    verb
    1. transitiu Descordar (la roba) de manera que resti el pit més o menys descobert. La mare espitrega la camisa de l’infant per posar-li el termòmetre.
    2. pronominal Quan fa calor, sempre s’espitrega.
  2. transitiu Destapar el pit (d’algú). La infermera el va espitregar per curar-li la ferida.

■ espitregar

verb transitiu Descordar la roba de manera que resti el pit més o menys descobert La mare espitrega la camisa de l’infant per posar-li el termòmetre pronominal Quan fa calor, sempre s’espitrega transitiu Destapar el pit d’algú La infermera el va espitregar per curar-li la ferida
Informació complementària