Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ espremuda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">espremuda</title>

Etimologia: de esprémer 1a font: 1803, DEst.

femení

Acció d’esprémer;
l’efecte.

esprimatxadament

<title type="display">esprimatxadament</title>

Etimologia: de esprimatxat

adverbi D’una manera esprimatxada.

■ esprimatxament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprimatxament</title>

Etimologia: de esprimatxar-se

masculí Condició d’esprimatxat.

■ esprimatxar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprimatxar-se</title>

Etimologia: de prim

verb pronominal Esdevenir esprimatxat.

■ esprimatxat

| esprimatxada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprimatxat</title>

Etimologia: de esprimatxar-se 1a font: s. XX, V. Català

adjectiu Prim per l’alçada que té.

■ esprimatxat

| esprimatxada

adjectiu Prim per l’alçada que té

■ esprint

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprint</title>

Etimologia: de l’angl. sprint, postverbal de to sprint ‘córrer ràpidament’

masculí

esports

En la disputa de curses, arrencada ràpida i potent mitjançant la qual un corredor intenta d’ultrapassar la resta de competidors en les proximitats de la fita.
En el ciclisme, arribada simultània de diversos corredors que es disputen la victòria en els darrers metres de la cursa.

masculí esports En la disputa de curses, arrencada ràpida i potent mitjançant la qual un corredor intenta d’ultrapassar la resta de competidors en les proximitats de la fita En el ciclisme, arribada simultània de diversos corredors que es disputen la victòria en els darrers metres de la cursa

■ esprintador

| esprintadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprintador</title>

Etimologia: de esprint

masculí i femení esports Corredor atlètic, ciclista, etc., especialitzat en esprints.

■ esprintador

| esprintadora

masculí i femení esports Corredor atlètic, ciclista, etc, especialitzat en esprints

■ esprintar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprintar</title>

Etimologia: de esprint

verb intransitiu Fer un esprint.

■ esprintar

verb intransitiu Fer un esprint

■ esprovar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprovar</title>

verb transitiu antigament Provar, sotmetre a prova.

■ esprovar

verb transitiu antigament Provar, sotmetre a prova

■ esprue

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esprue</title>

Partició sil·làbica: es_pru_e

femení patologia Malaltia produïda per un defecte d’absorció dels greixos.

■ esprue

femení patologia Malaltia produïda per un defecte d’absorció dels greixos

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ espremuda

esprimatxadament

■ esprimatxament

■ esprimatxar-se

■ esprimatxat | esprimatxada

■ esprimatxat | esprimatxada

■ esprint

■ esprintador | esprintadora

■ esprintador | esprintadora

■ esprintar

■ esprovar

■ esprue

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esprimatxat

| esprimatxada

■ esprimatxat

| esprimatxada

■ esprintador

| esprintadora

■ esprintador

| esprintadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia