Es mostren 88940 resultats

■ alçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alçar</title>

Etimologia: de alt 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Portar a un nivell més alt. Alçar el coll de l’abric. Alçar veles. Alçar la mà, una cama. Alçar la vista, la mirada, els ulls.
    2. pronominal Alçar-se de puntetes.
    3. alçar Déu el·lípticament Alçar, elevar, l’hòstia i el calze després de la consagració.
    4. alçar el colze figuradament Beure.
    5. alçar el cor figuradament Portar-lo a sentiments més alts.
    6. alçar (quelcom) de terra Aixecar-ho.
  2. transitiu figuradament
    1. Portar a una condició superior, a un grau superior d’intensitat, a un tant superior. Alçar el coratge, la moral. Alçar la veu.
    2. Apujar. Alçar els preus, els imposts.
  3. transitiu
    1. Augmentar l’alçària (d’alguna cosa). Alçar una tàpia tres pams més.
    2. arts gràfiques Prendre fulls o plecs impresos i disposar-los segons un ordre per tal que, un cop reunits, puguin ésser lligats.
    3. màquina d’alçar arts gràfiques Alçadora.
  4. transitiu Fer, bastir, aparellar (alguna cosa que sobresurt d’un pla, que ateny una certa alçària), edificar. Alçar un cinema, un gratacel.
  5. pronominal Sobresortir atenyent una certa alçària. Al capdavall del passeig s’alça un arc de triomf.
  6. transitiu i pronominal aixecar 8, 9, 10 i 11.
  7. transitiu Tenir d’alt. No alça dos pams de terra.
  8. transitiu marina, marítim Aixecar (l’àncora o una vela).
  9. alça! interjecció Denota sorpresa, admiració, incredulitat.
  10. alçar el setge (o una excomunió) Llevar el setge, una excomunió.
  11. alçar la caça cinegètica Aixecar la caça.
  12. alçar un pla figuradament Aixecar un pla.

■ alçar

verb transitiu Portar a un nivell més alt Alçar el coll de l’abric Alçar veles Alçar la mà, una cama Alçar la vista, la mirada, els ulls pronominal Alçar-se de puntetes alçar Déu ellípticament Alçar, elevar, l’hòstia i el calze després de la consagració alçar el colze figuradament Beure alçar el cor figuradament Portar-lo a sentiments més alts alçar quelcom de terra Aixecar-ho transitiu figuradament Portar a una condició superior, a un grau superior d’intensitat, a un tant superior Alçar el coratge, la moral Alçar la veu Apujar Alçar els preus, els imposts transitiu Augmentar l’alçària d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alcaravia

■ alcaravia

femení botànica comí de prat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alçària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alçària</title>

Partició sil·làbica: al_çà_ri_a
Compareu: altura
Etimologia: creació de compromís entre alçada (s. XVII) i altària (s. XV) 1a font: 1493
    femení
  1. Allò que un cos té d’alt, dimensió d’un cos en direcció vertical. L’alçària d’un edifici. Una alçària de tres metres. Tres metres d’alçària.
  2. geometria Altura.
  3. alçària baromètrica metrologia Alçària de la columna de mercuri sostinguda per la pressió atmosfèrica.

■ alçària

femení Allò que un cos té d’alt, dimensió d’un cos en direcció vertical L’alçària d’un edifici Una alçària de tres metres Tres metres d’alçària geometria Altura alçària baromètrica metrologia Alçària de la columna de mercuri sostinguda per la pressió atmosfèrica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alcassaba

■ alcassaba

femení història Recinte fortificat a l’interior d’una població emmurallada, per a refugi de la guarnició i dels habitants Barri antic de les ciutats del nord d’Àfrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

alcasser
| alcassera

alcasser
| alcassera

adjectiu i masculí i femení D’Alcàsser Horta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alcàsser


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alcàsser</title>

Etimologia: de l’àr. al-qaṣr ‘fortalesa, palau moro’, i aquest del ll. castrum ‘campament, castell’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. història Residència fortificada que servia de palau del rei o del príncep.
  2. nàutica Part de la coberta alta, entre el pal major i l’entrada de la cambra, en les embarcacions que en tenen, i fins al coronament en les altres.

■ alcàsser

masculí història Residència fortificada que servia de palau del rei o del príncep nàutica Part de la coberta alta, entre el pal major i l’entrada de la cambra, en les embarcacions que en tenen, i fins al coronament en les altres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alçat
| alçada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alçat</title>

Etimologia: de alçar
  1. adjectiu heràldica Dit d’una peça, especialment de la faixa i del xebró, que és a més altura de la que li correspon.
  2. masculí geometria Projecció ortogonal d’una figura o un cos damunt el pla vertical d’un sistema de dos plans on l’altre pla és horitzontal.

■ alçat
| alçada

adjectiu heràldica Dit d’una peça, especialment de la faixa i del xebró, que és a més altura de la que li correspon masculí geometria Projecció ortogonal d’una figura o un cos damunt el pla vertical d’un sistema de dos plans on l’altre pla és horitzontal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alçavidres

■ alçavidres

masculí automòbil, automobilisme Mecanisme que, situat en el gruix de la porta de l’automòbil, mitjançant una maneta o un interruptor elèctric fa pujar i baixar el vidre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

alcavor


<title type="display">alcavor</title>

Etimologia: de l’àr. hispànic al-qabû ‘volta, cúpula’
    masculí dialectal
  1. Mina d’aigua o pas subterrani d’una séquia.
  2. Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta.

alcavor

masculí dialectal Mina d’aigua o pas subterrani d’una séquia Cambreta superior del forn de coure pa, de coberta en forma de volta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alcavot
| alcavota


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alcavot</title>

Etimologia: de l’àr. al-qawwâd, íd. 1a font: s. XIII
  1. masculí i femení Mitjancer, encobridor, de relacions sexuals considerades il·lícites.
  2. masculí i femení per extensió Encobridor.
  3. masculí Teló que substituïa el de boca en l’escenari d’un teatre, emprat per a indicar que l’entreacte seria curt.
  4. masculí folklore Cadascuna de les persones (dues o tres) que en les cerimònies de noces de la Catalunya Vella eren encarregades d’anar a cercar la núvia i de conduir-la a l’església.

■ alcavot
| alcavota

masculí i femení Mitjancer, encobridor, de relacions sexuals considerades illícites masculí i femení per extensió Encobridor masculí Teló que substituïa el de boca en l’escenari d’un teatre, emprat per a indicar que l’entreacte seria curt masculí folklore Cadascuna de les persones dues o tres que en les cerimònies de noces de la Catalunya Vella eren encarregades d’anar a cercar la núvia i de conduir-la a l’església
Informació complementària
Traducció