Es mostren 88940 resultats

esquímid
| esquímida


<title type="display">esquímid</title>

    antropologia física
  1. masculí i femení Individu de la raça esquímida.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça esquímida o als seus representants.
  3. raça esquímida Raça del grup xantoderm integrada per individus de pell groguenca, als quals la taca pigmentària mongòlica no manca gairebé mai.

esquímid
| esquímida

antropologia física masculí i femení Individu de la raça esquímida adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça esquímida o als seus representants raça esquímida Raça del grup xantoderm integrada per individus de pell groguenca, als quals la taca pigmentària mongòlica no manca gairebé mai
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquimoaleuta

■ esquimoaleuta

adjectiu lingüística Família lingüística integrada per les famílies esquimal i aleuta, emparentades entre elles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquimotatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquimotatge</title>

Etimologia: del fr. esquimautage, íd., der. de esquimau ‘esquimal’, gent molt hàbil a fer aquesta maniobra 1a font: c. 1950
masculí esports En piragüisme, tècnica que permet de recuperar la posició de navegació després d’una bolcada, consistent a provocar una rotació de l’embarcació a l’entorn de l’eix longitudinal, amb l’ajut de la pala o de les mans.

■ esquimotatge

masculí esports En piragüisme, tècnica que permet de recuperar la posició de navegació després d’una bolcada, consistent a provocar una rotació de l’embarcació a l’entorn de l’eix longitudinal, amb l’ajut de la pala o de les mans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquinància

■ esquinància

femení patologia Angina veterinària Borm
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquinç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquinç</title>

Etimologia: de esquinçar 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
  1. Solució de continuïtat feta esquinçant. M’he fet un esquinç a la màniga.
  2. traumatologia Torçada o distensió violenta d’una articulació sense luxació, amb possible ruptura d’algun lligament o de fibres musculars periarticulars.

■ esquinç

masculí Solució de continuïtat feta esquinçant M’he fet un esquinç a la màniga traumatologia Torçada o distensió violenta d’una articulació sense luxació, amb possible ruptura d’algun lligament o de fibres musculars periarticulars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquinçada

■ esquinçada

femení Acció d’esquinçar o esquinçar-se l’efecte esquinç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquinçador
| esquinçadora

■ esquinçador
| esquinçadora

adjectiu Que esquinça destructor masculí papereria Lloc destinat a esquinçar els draps en els molins de paper
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquinçall

■ esquinçall

masculí Tros de roba esquinçat, ple d’esquinços
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquinçament

■ esquinçament

masculí Esquinçada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquinçar

■ esquinçar

verb transitiu Rompre, fer trossos un teixit, un paper, una pell, etc, amb una estirada pronominal Esquinçar-se un vestit
Informació complementària
Traducció