Diccionari - GDLC | diccionari.cat

femení
1. Acció d’esquitllar-se;
2. l’efecte.
d’esquitllada locució adverbial
1. Esquitllant-se.
2. Incidentalment.
esquitllada de blat història del dret A la Catalunya Vella, als segles XIII-XVI, exacció que els senyors directes dels masos i les bordes obtenien de llurs emfiteutes de remença.

femení Acció d’esquitllar-se l’efecte d’esquitllada locució adverbial Esquitllant-se Incidentalment esquitllada de blat història del dret A la Catalunya Vella, als segles XIII-XVI, exacció que els senyors directes dels masos i les bordes obtenien de llurs emfiteutes de remença

■ esquitlladís

| esquitlladissa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitlladís</title>

Etimologia: de esquitllar-se

adjectiu Que s’esquitlla fàcilment.

■ esquitlladís

| esquitlladissa

adjectiu Que s’esquitlla fàcilment

■ esquitllar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllar</title>

Etimologia: v. esquitllar-se

verb transitiu Esclofollar. Esquitllar ametlles.

■ esquitllar

verb transitiu Esclofollar Esquitllar ametlles

■ esquitllar-se

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllar-se</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del germ. gòt.*usquillan ‘rajar, escolar-se’ 1a font: 1460

verb

pronominal

Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc.
1. Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc.
2. Escapolir-se.

■ esquitllar-se

verb pronominal Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc Escapolir-se

■ esquitllèbit

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllèbit</title>

Etimologia: d’origen singular i incert, potser format popularment a partir d’alguna expressió llatina mal entesa encreuada amb esquitllar

Mot emprat en l’expressió d’esquitllèbit locució adverbial De gairell.

■ esquitllèbit

Mot emprat en l’expressió d’esquitllèbit locució adverbial De gairell

■ esquitllent

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllent</title>

Etimologia: de esquitllar-se 1a font: c. 1905

adjectiu Que s’esquitlla.

■ esquitllent

adjectiu Que s’esquitlla

■ esquitllentes

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllentes</title>

Etimologia: de esquitllent 1a font: s. XX, Ruyra

d’esquitllentes

locució adverbial

Esquitllant-se, amb cautela per a no ésser vist. Passava d’esquitllentes.
De biaix, de gairell. L’he vist d’esquitllentes.

■ esquitllentes

Mot emprat en l’expressió d’esquitllentes locució adverbial Esquitllant-se, amb cautela per a no ésser vist Passava d’esquitllentes De biaix, de gairell L’he vist d’esquitllentes

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ esquit

■ esquitar

■ esquiterell | esquiterella

■ esquiterell | esquiterella

■ esquitllada

■ esquitlladís | esquitlladissa

■ esquitlladís | esquitlladissa

■ esquitllar

■ esquitllar-se

■ esquitllèbit

■ esquitllent

■ esquitllentes

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ esquiterell

| esquiterella

■ esquiterell

| esquiterella

■ esquitlladís

| esquitlladissa

■ esquitlladís

| esquitlladissa

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia