Es mostren 88940 resultats

esquistosomiasi


<title type="display">esquistosomiasi</title>

Partició sil·làbica: es_quis_to_so_mi_a_si
femení patologia Malaltia provocada per la presència de bilhàrzies a l’organisme, paràsits que hi penetren per via cutània o per via digestiva, en ésser ingerides aigües contaminades.

esquistosomiasi

femení patologia Malaltia provocada per la presència de bilhàrzies a l’organisme, paràsits que hi penetren per via cutània o per via digestiva, en ésser ingerides aigües contaminades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquit

■ esquit

masculí Esquitx Doll d’un líquid que surt impensadament
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitar

■ esquitar

verb intransitiu i transitiu Esquitxar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquiterell
| esquiterella

■ esquiterell
| esquiterella

adjectiu dialectal Escrupolós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitllada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllada</title>

Etimologia: de esquitllar-se 1a font: 1803, DEst.
  1. femení
    1. Acció d’esquitllar-se;
    2. l’efecte.
  2. d’esquitllada locució adverbial
    1. Esquitllant-se.
    2. Incidentalment.
  3. esquitllada de blat història del dret A la Catalunya Vella, als segles XIII-XVI, exacció que els senyors directes dels masos i les bordes obtenien de llurs emfiteutes de remença.

■ esquitllada

femení Acció d’esquitllar-se l’efecte d’esquitllada locució adverbial Esquitllant-se Incidentalment esquitllada de blat història del dret A la Catalunya Vella, als segles XIII-XVI, exacció que els senyors directes dels masos i les bordes obtenien de llurs emfiteutes de remença
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitlladís
| esquitlladissa

■ esquitlladís
| esquitlladissa

adjectiu Que s’esquitlla fàcilment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitllar

■ esquitllar

verb transitiu Esclofollar Esquitllar ametlles
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitllar-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitllar-se</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement del germ. gòt.*usquillan ‘rajar, escolar-se’ 1a font: 1460
    verb pronominal
  1. Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc.
    1. Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc.
    2. Escapolir-se.

■ esquitllar-se

verb pronominal Lliscar alguna cosa separant-se de l’indret on hom volia aplicar-la, clavar-la, etc Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú, tractant de no ésser vist, etc Escapolir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitllèbit

■ esquitllèbit

Mot emprat en l’expressió d’esquitllèbit locució adverbial De gairell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitllent

■ esquitllent

adjectiu Que s’esquitlla
Traducció