■ pelar

Etimologia: del ll. pĭlare, íd. 1a font: 1271
    verb
  1. transitiu Llevar el pèl. S’ha fet pelar el cap al zero.
  2. transitiu
    1. Llevar la pell, l’escorça, etc. Ha caigut i s’ha pelat els genolls. Pelar patates.
    2. indústria surera Llevar el suro a l’alzina surera, després d’haver-ne llevat el pelagrí. Hom en diu, també, pelar suro.
    3. Fa un fred que pela. Ens pelàvem de fred.
  3. transitiu Gastar, esmolar, deteriorar, la part superficial d’una cosa. El frec sovintejat ha pelat la paret.
  4. transitiu figuradament Apoderar-se dels diners d’algú, especialment en el joc. Em van pelar tots els diners que portava. Em van deixar ben pelat.
  5. transitiu figuradament i col·loquialment Matar.
  6. pelar-se-la vulgarment Masturbar-se l’home.