Es mostren 88940 resultats

esquiu
| esquiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: es_quiu
Etimologia: potser descendent d’un germ. gòt. *skiuhs, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    adjectiu
    1. Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici.
    2. Dit de l’animal que no es deixa domesticar.
  1. dialectal antigament Aspre, desagradable. Mont esquiu. Veu esquiva.

esquiu
| esquiva

esquivable

esquivable

esquivada

esquivada

esquivador1
| esquivadora

esquivador1
| esquivadora

esquivador2
| esquivadora

esquivador2
| esquivadora

esquivament

esquivament

esquivar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquivar</title>

Accessory
Etimologia: de esquiu 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
    verb
  1. transitiu Evitar, eludir. Esquivar un cop. Ha esquivat l’entrada del defensa i ha fet gol. Érem molt amics, però darrerament sembla com si m’esquivés. És molt hàbil a esquivar les dificultats.
    1. transitiu Fer fugir, espantar. Esquivar les mosques.
    2. pronominal En esclatar el coet, el cavall s’ha esquivat.
    3. esquivar la caça Espantar la caça cridant, copejant les mates, disparant, etc., per aixecar-la i empaitar-la cap on són els paranys o els caçadors que esperen per a tirar-li.

esquivar

esquivesa

esquivesa

esquívol
| esquívola

esquívol
| esquívola

esquiz-

esquiz-