Es mostren 88953 resultats

■ esquitós
| esquitosa

■ esquitós
| esquitosa

adjectiu dialectal esguitós
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitx


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitx</title>

Etimologia: de esquitxar
    masculí
  1. Petita quantitat d’aigua, de fang, etc., que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc.
  2. per extensió
    1. Porció molt petita d’una cosa.
    2. Cosa o persona molt petita. Un esquitx d’home.

■ esquitx

masculí Petita quantitat d’aigua, de fang, etc, que es desprèn d’alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la violentament, colpejar-la, etc per extensió Porció molt petita d’una cosa Cosa o persona molt petita Un esquitx d’home
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitxada

■ esquitxada

femení Acció d’esquitxar o esquitxar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquitxar</title>

Etimologia: d’origen expressiu i onomatopeic 1a font: s. XV
    verb
    1. intransitiu Fer esquitxos. Les onades, en batre contra les roques, esquitxaven cada cop més enlaire.
    2. transitiu Mullar, embrutar, d’esquitxos. Quina manera de manejar el pinzell: ha esquitxat de pintura tot el terra.
    3. pronominal Hi ha molts bassals: us esquitxareu de fang.
  2. transitiu Arrosar, ruixar. Abans de planxar, cal esquitxar la roba. Esquitxar d’aigua les flors.
  3. transitiu figuradament Tacar, macular. Aquest escàndol ha esquitxat la seva reputació.
  4. transitiu figuradament Lliurar alguna cosa, especialment diners, sense tenir-ne ganes. Quan he amenaçat de denunciar-lo ha esquitxat bitllo-bitllo tots els diners que em devia.
  5. pronominal dialectal Escapolir-se.

■ esquitxar

verb intransitiu Fer esquitxos Les onades, en batre contra les roques, esquitxaven cada cop més enlaire transitiu Mullar, embrutar, d’esquitxos Quina manera de manejar el pinzell ha esquitxat de pintura tot el terra pronominal Hi ha molts bassals us esquitxareu de fang transitiu Arrosar, ruixar Abans de planxar, cal esquitxar la roba Esquitxar d’aigua les flors transitiu figuradament Tacar, macular Aquest escàndol ha esquitxat la seva reputació transitiu figuradament Lliurar alguna cosa, especialment diners, sense tenir-ne ganes Quan he amenaçat de denunciar-lo ha esquitxat bitllo-bitllo tots…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitxell

■ esquitxell

masculí dialectal esquitx 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitxó

■ esquitxó

masculí Criatura molt menuda per la seva edat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitxotada

■ esquitxotada

femení Esquitxada forta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitxoteig

■ esquitxoteig

masculí Acció d’esquitxotejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquitxotejar

■ esquitxotejar

verb intransitiu , transitiu i pronominal esquitxar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquiu
| esquiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquiu</title>

Partició sil·làbica: es_quiu
Etimologia: potser descendent d’un germ. gòt. *skiuhs, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    adjectiu
    1. Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici.
    2. Dit de l’animal que no es deixa domesticar.
  2. dialectal antigament Aspre, desagradable. Mont esquiu. Veu esquiva.

■ esquiu
| esquiva

adjectiu Que esquiva el tracte de la gent, que es mostra retret, poc propici Dit de l’animal que no es deixa domesticar dialectal antigament Aspre, desagradable Mont esquiu Veu esquiva
Informació complementària
Traducció