Es mostren 88940 resultats

esquizogònia


<title type="display">esquizogònia</title>

Partició sil·làbica: es_qui_zo_gò_ni_a
femení zoologia Tipus de reproducció asexual característica dels esporozous i que consisteix en la divisió del nucli cel·lular en un gran nombre de nuclis secundaris que es volten de protoplasma i constitueixen els merozoïts.

esquizogònia

femení zoologia Tipus de reproducció asexual característica dels esporozous i que consisteix en la divisió del nucli cellular en un gran nombre de nuclis secundaris que es volten de protoplasma i constitueixen els merozoïts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquizoide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esquizoide</title>

Partició sil·làbica: es_qui_zoi_de
Etimologia: de esquiz- i -oide
    psiquiatria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’esquizoide.
  2. masculí i femení Individu de personalitat introvertida, insociable i donat a la fantasia, la vida emocional del qual resta més o menys dissociada del seu contingut ideacional per un desenvolupament psíquic anormal.

■ esquizoide

psiquiatria adjectiu Relatiu o pertanyent a l’esquizoide masculí i femení Individu de personalitat introvertida, insociable i donat a la fantasia, la vida emocional del qual resta més o menys dissociada del seu contingut ideacional per un desenvolupament psíquic anormal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquizomicet

■ esquizomicet

masculí obsolet microbiologia , medicina i veterinària Bacteri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esquizotímia

■ esquizotímia

femení psiquiatria Temperament, no patològic, en què es dona una preponderància de la vida interior, de la qual resulta una fredor i un desinterès aparents envers la realitat externa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

esquizotímic
| esquizotímica

esquizotímic
| esquizotímica

psiquiatria adjectiu Relatiu o pertanyent a l’esquizotímia adjectiu i masculí i femení Que presenta esquizotímia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ essa

■ essa

femení Nom de la lletra s S Moviment d’un cos la trajectòria del qual imita la figura d’una S Caminar fent esses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ essència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">essència</title>

Partició sil·làbica: es_sèn_ci_a
Etimologia: del ll. essĕntia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. filosofia
    1. Allò per què una cosa és el que és.
    2. Allò que hi ha en una cosa de permanent i invariable.
    3. Allò que constitueix el fons de l’ésser, la natura pròpia d’una cosa.
    4. en essència En substància.
  2. química orgànica, alimentació, indústries alimentàries i perfumeria Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
  3. petrologia i química orgànica Gasolina.

■ essència

femení filosofia Allò per què una cosa és el que és Allò que hi ha en una cosa de permanent i invariable Allò que constitueix el fons de l’ésser, la natura pròpia d’una cosa en essència En substància química orgànica , alimentació, indústries alimentàries i perfumeria Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destillables i generalment volàtils en corrent de vapor petrologia i química orgànica Gasolina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ essencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">essencial</title>

Partició sil·làbica: es_sen_ci_al
Etimologia: del ll. essentialis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’essència.
    2. l’essencial El més important o necessari. L’essencial és que tothom pagui.
  2. Propi de l’essència.
  3. patologia Dit de les afeccions, de les síndromes o dels símptomes que no es relacionen amb cap estat morbós definit, per oposició a simptomàtic.

■ essencial

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’essència l’essencial El més important o necessari L’essencial és que tothom pagui Propi de l’essència patologia Dit de les afeccions, de les síndromes o dels símptomes que no es relacionen amb cap estat morbós definit, per oposició a simptomàtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

essencialisme


<title type="display">essencialisme</title>

Partició sil·làbica: es_sen_ci_a_lis_me
Etimologia: de essencial
masculí filosofia Actitud o corrent filosòfics caracteritzables per una comuna insistència en el factor essencial de la realitat, en la primacia —almenys lògica— de l’essència sobre l’existència o àdhuc en la realitat i existencialitat de les essències i de la pura accidentalitat de l’existència respecte a l’essència.

essencialisme

masculí filosofia Actitud o corrent filosòfics caracteritzables per una comuna insistència en el factor essencial de la realitat, en la primacia —almenys lògica— de l’essència sobre l’existència o àdhuc en la realitat i existencialitat de les essències i de la pura accidentalitat de l’existència respecte a l’essència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

essencialista


<title type="display">essencialista</title>

Partició sil·làbica: es_sen_ci_a_lis_ta
Etimologia: de essencial
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’essencialisme.
  2. masculí i femení Seguidor de l’essencialisme.

essencialista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’essencialisme masculí i femení Seguidor de l’essencialisme
Traducció