Es mostren 88940 resultats

■ estafada

■ estafada

femení Acció d’estafar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estafador
| estafadora

■ estafador
| estafadora

masculí i femení dret penal Persona que fa una estafa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estafar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estafar</title>

Etimologia: del cast. estafar, íd., i aquest, de l’it. staffare ‘perdre l’estrep’, der. de staffa ‘estrep’, perquè l’estafat queda en fals com el genet que perd l’estrep 1a font: 1696, DLac.
verb transitiu dret penal Fer una estafa.

■ estafar

verb transitiu dret penal Fer una estafa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estafaril·lat
| estafaril·lada


<title type="display">estafaril·lat</title>

Etimologia: probable der. de fer3 amb el prefix estra- [ll. extra] i el sufix mallorquí il·lat, que donà l’ant. estraferil·lar, alterat per dissimilació
    adjectiu dialectal
  1. Molt espantat, astorat.
  2. Atònit, esbalaït.

estafaril·lat
| estafaril·lada

adjectiu dialectal Molt espantat, astorat Atònit, esbalaït
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estaferm


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estaferm</title>

Etimologia: de l’it. stafermo ‘estigues ferm, aguanta’t dret’ 1a font: 1619
    masculí
  1. jocs d’entreteniment Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra; els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix.
  2. figuradament Persona aturada, inútil, que fa nosa.

■ estaferm

masculí jocs d’entreteniment Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix figuradament Persona aturada, inútil, que fa nosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estafeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estafeta</title>

Etimologia: de l’it. staffetta, íd., abreviació de corriere a staffetta ‘correu a cavall’ (staffetta, dimin. de staffa ‘estrep’) 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. correus Oficina on són lliurades i recollides les cartes que hom tramet per correu.
  2. història
    1. Correu que anava a cavall d’un lloc a un altre.
    2. Correu especial per al servei diplomàtic.

■ estafeta

femení correus Oficina on són lliurades i recollides les cartes que hom tramet per correu història Correu que anava a cavall d’un lloc a un altre Correu especial per al servei diplomàtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estafeter
| estafetera

■ estafeter
| estafetera

masculí i femení Encarregat d’una estafeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estafileàcies


<title type="display">estafileàcies</title>

Partició sil·làbica: es_ta_fi_le_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de dicotiledònies que comprèn una trentena d’espècies d’arbres i arbusts de fulles compostes, flors regulars i fruit capsular.
  2. singular Planta de la família de les estafileàcies.

estafileàcies

femení botànica plural Família de dicotiledònies que comprèn una trentena d’espècies d’arbres i arbusts de fulles compostes, flors regulars i fruit capsular singular Planta de la família de les estafileàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estafilí

■ estafilí

masculí entomologia Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels estafilínids Staphylinus sp , de cos allargat i èlitres molt curts, amb dos agullons a l’abdomen en forma de tenalles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estafilínids

estafilínids

masculí entomologia plural Família de coleòpters, amb els èlitres molt reduïts i cos de forma allargada singular Coleòpter de la família dels estafilínids