Es mostren 88940 resultats
■
estanyar2
■
estanyar2
verb transitiu metallúrgia Recobrir un metall d’una capa d’ estany 2 Vegeu també estanyar 1
estanyenc
| estanyenca
<title type="display">estanyenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De l'Estany (Moianès).
estanyenc
| estanyenca
adjectiu i masculí i femení De l'Estany Moianès
■
estanyer
| estanyera
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estanyer</title>
Accessory
Etimologia: de estany2 1a font: 1456
Body
masculí i femení oficis manuals Persona que treballa l’estany.
■
estanyer
| estanyera
masculí i femení oficis manuals Persona que treballa l’estany
■
estanyerri
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estanyerri</title>
Accessory
Etimologia: de l’oc. estanhèire, íd.
Body
masculí i femení dialectal Estanyapaelles.
■
estanyerri
masculí i femení dialectal Estanyapaelles
■
estanyol
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estanyol</title>
Accessory
Etimologia: de estany1 1a font: 988
Body
masculí Estany petit.
■
estanyol
masculí Estany petit
■
estapolany
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estapolany</title>
Accessory
Etimologia: possible dissimilació de *estopolany, der. de estopa o potser, més aviat, d’un ll. *stuppula der. de stŭppa ‘estopa’ 1a font: 1575, DPou.
Body
-
masculí
oficis manuals
- antigament Tap.
- Bastó amb un tros de drap o d’estopa lligat a l’extrem emprat com a tap o per a altres usos.
■
estapolany
masculí oficis manuals antigament Tap Bastó amb un tros de drap o d’estopa lligat a l’extrem emprat com a tap o per a altres usos
■
estaqueta
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estaqueta</title>
Accessory
Etimologia: de estaca
Body
-
femení
- Estaca petita.
- estar a l’estaqueta En subjecció permanent, sense llibertat d’anar-se’n, de moure’s, especialment per causa d’una feina que hom no pot deixar.
■
estaqueta
femení Estaca petita estar a l’estaqueta En subjecció permanent, sense llibertat d’anar-se’n, de moure’s, especialment per causa d’una feina que hom no pot deixar
■
estaquirot
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estaquirot</title>
Accessory
Etimologia: de estaca 1a font: 1803, DEst.
Body
-
masculí
- Estaferm.
- especialment i figuradament No hi ha res que el faci moure: és un estaquirot.
- per extensió Espantaocells.
■
estaquirot
masculí Estaferm especialment i figuradament No hi ha res que el faci moure és un estaquirot per extensió Espantaocells
estaquispòric
| estaquispòrica
<title type="display">estaquispòric</title>
Body
adjectiu botànica Dit dels vegetals superiors que fan els esporangis damunt òrgans de natura caulinar. S’oposa a fil·lospòric.
estaquispòric
| estaquispòrica
adjectiu botànica Dit dels vegetals superiors que fan els esporangis damunt òrgans de natura caulinar S’oposa a fillospòric
■
estar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estar</title>
Accessory
Etimologia: del ll. stare ‘estar dret, aguantar-se ferm’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
verb
intransitiu
-
[facultativament pronominal]
- Residir en un lloc, habitar una casa. Soc de Cardona, però ara estic (o m’estic) a Berga. En Pere fa un quant temps que no està amb la família a Lleida: està al carrer de París a Barcelona. Estar a dispesa. Casa per a estar i terra per a conrear.
- a tot estar Vivint i menjant en un lloc. Ens hi vam quedar tres dies a tot estar. Hostes a tot estar.
- fer de bon (o de mal) estar (un lloc) Estar-s’hi bé (o malament). Aquesta casa fa de mal estar.
- Tenir habitualment, professionalment, la feina en un lloc. Està d’aprenent en un taller de reparació de cotxes. El senyor Miquel està en aquest despatx, però ara ha sortit i no hi és.
- Mantenir-se alçada, dreta, una cosa mòbil o immòbil. Si vós no haguéssiu vingut a salvar-me, el meu cap ara no estaria sobre les meves espatlles.
-
- [facultativament pronominal] Romandre, estacionar-se, fer aturada, durant una quantitat de temps en un lloc, no moure-se’n, algú o alguna cosa amb capacitat de moviment, especialment quan un complement referit al temps figura al context o hi és expressada d’alguna altra manera la durada. Tota aquella tarda estiguérem a casa. Hi estareu dues hores i tornareu. Estigues a la plaça fins que jo hi sigui i et rellevi. El remolí de l’aigua era tan fort que el nedador no s’hi pogué estar. No hi estaré gaire, aviat tornaré. Tant hi estaràs, que te’n trauran. Roba d’estar per casa. Vaig estar un mes fora del meu país.
- Romandre col·locada, deixada, posada, instal·lada, per l’acció d’algú, alguna cosa en un lloc durant una quantitat de temps expressada en el context o amb una finalitat explícita. Els préssecs que he collit, que estiguin dos o tres dies al sol, perquè madurin ben bé. Tinc el calaix endreçat: torna-hi a deixar les coses tal com estaven.
-
- Algú, o en general allò que és animat, romandre en un estat, en una posició, especialment quan el temps que s’hi manté figura en el context. Tota aquella nit estigué irat. Molts dies estigueren preocupats. Abans les dones estaven tancades la major part del dia a casa. Va estar amagat fins que l’altre se’n va anar. Hi ha poc espai i hi estarem estrets. Asseguem-nos sota aquests pins i estarem més frescos. No li puc cordar la camisa perquè no està quiet. Està ennuvolat.
- Romandre o ésser mantinguda, alguna cosa, en un estat o condició per l’acció continuada o reiterada d’algú o d’alguna altra cosa, especialment durant una quantitat de temps expressada en el context o per una causa generalment explícita. En aquell indret l’aigua del riu està embassada perquè hi ha una resclosa. Les finestres van estar obertes força temps perquè l’habitació s’oregés. No ho toquis més, que ja està bé com està. La botiga de queviures estarà tancada tot aquest mes.
- Trobar-se en la situació expressada per un predicatiu, quelcom que segueix una evolució. El meu plet està en un punt mort. Les accions estan a 240.
-
usat absolutament
- Parar de fer alguna cosa, cessar circumstancialment de moure’s, de treballar, etc. Estigues, nen: no et moguis, que em mareges. Per mi no estigueu.
- Haver acabat, estar a punt o llest. Espera’t un moment, que gairebé ja estic. La paella ja està.
- Tardar, invertir un cert temps a fer una cosa. Estarem quatre dies a fer-ho.
- estar de Estimar, apreciar, admirar. Està molt de la seva germana. A la feina no n’estan gaire, de tu.
- estar en Fundar-se en, sustentar-se en, consistir en tal altra cosa. Tot està en això: que ell no ho endevini.
- estar per Una cosa que hom ha deixat de fer, ésser imminent que s’esdevingui, tenir el propòsit de fer-la. La carn encara està per coure. El tren està per arribar. Estic per dir-li-ho.
- estar per (algú o alguna cosa) Prestar-li atenció.
- estar-se de Abstenir-se, privar-se, retenir-se. El metge m’ha ordenat que m’estigui de menjar porc. No m’estic de dir-ho. No ens estem de res.
■
estar
verb intransitiu facultativament pronominal Residir en un lloc, habitar una casa Soc de Cardona, però ara estic o m’estic a Berga En Pere fa un quant temps que no està amb la família a Lleida està al carrer de París a Barcelona Estar a dispesa Casa per a estar i terra per a conrear a tot estar Vivint i menjant en un lloc Ens hi vam quedar tres dies a tot estar Hostes a tot estar fer de bon o de mal estar un lloc Estar-s’hi bé o malament Aquesta casa fa de mal estar Tenir habitualment, professionalment, la feina en un lloc Està d’aprenent en un taller de reparació de cotxes El senyor…