Es mostren 88939 resultats

■ estil·lació

■ estil·lació

femení Caiguda d’un líquid gota a gota
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estil·licidi

estil·licidi

masculí dret civil Servitud urbana consistent en la prohibició o en el dret de buidar damunt la casa veïna l’aigua de la pluja que cau damunt la teulada pròpia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilo-

■ estilo-

Forma prefixada del mot grec stỹlos , que significa ‘columna’ Ex estilòbata
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilòbata

■ estilòbata

masculí arquitectura Massís sobre el qual recolza una columnata directament o mitjançant la base de les columnes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilògraf
| estilògrafa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estilògraf</title>

Etimologia: comp. híbrid de estil i -graf
  1. masculí i femení Persona que escriu emprant l’estil o un instrument anàleg.
  2. masculí dibuix Instrument per a traçar figures amb tinta xinesa, constituït per un tremp amb una punta que pot ésser de gruixos diferents i un dipòsit cilíndric.

■ estilògraf
| estilògrafa

masculí i femení Persona que escriu emprant l’estil o un instrument anàleg masculí dibuix Instrument per a traçar figures amb tinta xinesa, constituït per un tremp amb una punta que pot ésser de gruixos diferents i un dipòsit cilíndric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilografia

■ estilografia

femení Manera d’escriure traçant línies per mitjà d’un estil o un instrument anàleg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilogràfic
| estilogràfica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estilogràfic</title>

Etimologia: el fem. estilogràfica (ploma), prové de l’angl. stylographic (pen) (1880), amb grafia errònia amb y per confusió del ll. stilus ‘punxó’ amb el gr. stỹlos ‘columna’
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’estilografia.
    2. Usat en estilografia.
  2. femení Ploma estilogràfica.

■ estilogràfic
| estilogràfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estilografia Usat en estilografia femení Ploma estilogràfica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estilogràficament

■ estilogràficament

adverbi Emprant un estil o instrument anàleg
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estiloide


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estiloide</title>

Partició sil·làbica: es_ti_loi_de
Etimologia: comp. híbrid de estil i -oide
    adjectiu
  1. Estiliforme.
  2. Que presenta un sortint allargat.
  3. apòfisi estiloide anatomia animal
    1. Eminència cònica situada darrere el cap del peroné.
    2. Prominència de la part externa de l’extrem inferior del radi i del costat intern de l’extrem inferior del cúbit.
    3. Espina de la cara inferior de l’os temporal en la qual s’insereixen el conjunt de lligaments i músculs que formen el ramell de Riolano.

■ estiloide

adjectiu Estiliforme Que presenta un sortint allargat apòfisi estiloide anatomia animal Eminència cònica situada darrere el cap del peroné Prominència de la part externa de l’extrem inferior del radi i del costat intern de l’extrem inferior del cúbit Espina de la cara inferior de l’os temporal en la qual s’insereixen el conjunt de lligaments i músculs que formen el ramell de Riolano
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estilòlit


<title type="display">estilòlit</title>

masculí petrografia Nom genèric de les formes que s’originen a l’interior dels estrats de les roques calcàries, en els quals les juntes d’estratificació presenten sovint protuberàncies i cavitats en forma de petites columnes, on les cares i sobretot les extremitats són recobertes d’un residu argilós.

estilòlit

masculí petrografia Nom genèric de les formes que s’originen a l’interior dels estrats de les roques calcàries, en els quals les juntes d’estratificació presenten sovint protuberàncies i cavitats en forma de petites columnes, on les cares i sobretot les extremitats són recobertes d’un residu argilós