Es mostren 88939 resultats

■ estimador
| estimadora

■ estimador
| estimadora

adjectiu i masculí i femení Que estima masculí estadística Successió d’estadístics que convergeix segons un determinat criteri de convergència estocàstica vers un paràmetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estimar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estimar</title>

Etimologia: del ll. aestimare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Determinar en tant o tant el valor, el preu d’alguna cosa. El pèrit ha estimat la casa en tres-cents mil euros.
    2. especialment economia Determinar el preu o el valor d’un bé o una magnitud econòmica d’acord amb determinades dades de referència.
    3. per extensió Hom estima la distància de la Terra al Sol en milions de quilòmetres. Tots els observadors han estimat que assistiren als funerals més de tres mil persones.
  2. figuradament Judicar, reputar, considerar. Alguns crítics estimen que és una obra genial: d’altres, que no val res.
  3. figuradament
    1. Tenir bona opinió del que val algú o alguna cosa. És una celebritat: la gent l’estima, l’admira. Tots els col·legues estimen en gran manera la seva eficiència.
    2. Agrair. Si vens a veure’m, t’estimaré la visita.
    3. especialment Amar. T’estimo amb bogeria! Només estima els diners.
    4. estimar-se més Preferir. Què t’estimes més: una pilota o una bicicleta? Més m’estimo de no anar-hi.
  4. dret
    1. Acceptar un jutge, un tribunal (les peticions efectuades per les parts).
    2. estimar la demanda Donar lloc el jutge, el tribunal, en la seva sentència, a les peticions efectuades per l’actor en el seu escrit de demanda.

■ estimar

verb transitiu Determinar en tant o tant el valor, el preu d’alguna cosa El pèrit ha estimat la casa en tres-cents mil euros especialment economia Determinar el preu o el valor d’un bé o una magnitud econòmica d’acord amb determinades dades de referència per extensió Hom estima la distància de la Terra al Sol en milions de quilòmetres Tots els observadors han estimat que assistiren als funerals més de tres mil persones figuradament Judicar, reputar, considerar Alguns crítics estimen que és una obra genial d’altres, que no val res figuradament Tenir bona opinió del que val algú o alguna cosa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estimat
| estimada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estimat</title>

Etimologia: del ll. aestimatus, -a, -um
  1. adjectiu
    1. Que és objecte d’amor. Hi guarda les joies més estimades.
    2. Com a tractament afectuós, benvolgut. Estimada mare. Estimats germans.
  2. adjectiu i masculí i femení Enamorat. És la meva estimada.

■ estimat
| estimada

adjectiu Que és objecte d’amor Hi guarda les joies més estimades Com a tractament afectuós, benvolgut Estimada mare Estimats germans adjectiu i masculí i femení Enamorat És la meva estimada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estimatiu
| estimativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estimatiu</title>

Partició sil·làbica: es_ti_ma_tiu
Etimologia: del b. ll. aestimativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu Que conté l’estimació d’alguna cosa. Un càlcul estimatiu.
    1. adjectiu Que serveix per a estimar.
    2. facultat estimativa (o simplement estimativa f) filosofia Facultat de judicar el valor de les coses.

■ estimatiu
| estimativa

adjectiu Que conté l’estimació d’alguna cosa Un càlcul estimatiu adjectiu Que serveix per a estimar facultat estimativa o simplement estimativa f filosofia Facultat de judicar el valor de les coses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estimatori
| estimatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estimatori</title>

Etimologia: del ll. aestimatorius, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu a l’estimació.
  2. dret
    1. Dit de l’acció que té per objecte determinar la natura d’un contracte de venda, de préstec, etc.
    2. Dit d’una resolució o sentència en què les peticions d’una de les parts han estat acceptades.

■ estimatori
| estimatòria

adjectiu Relatiu a l’estimació dret Dit de l’acció que té per objecte determinar la natura d’un contracte de venda, de préstec, etc Dit d’una resolució o sentència en què les peticions d’una de les parts han estat acceptades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estimbada

■ estimbada

femení Acció d’estimbar o estimbar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estimball

■ estimball

masculí Lloc per on és fàcil d’estimbar o d’estimbar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estimbar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estimbar</title>

Etimologia: de timba 1a font: 1864, DLab.
    verb
    1. transitiu Fer caure daltabaix d’una timba. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar.
    2. pronominal Caure daltabaix d’una timba. Anant pel camí de la cova es va estimbar.
  2. per extensió
    1. transitiu Fer caure d’una certa altura. Estimbà el carro a la séquia.
    2. pronominal S’estimbaren marges avall amb el cotxe.

■ estimbar

verb transitiu Fer caure daltabaix d’una timba En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar pronominal Caure daltabaix d’una timba Anant pel camí de la cova es va estimbar per extensió transitiu Fer caure d’una certa altura Estimbà el carro a la séquia pronominal S’estimbaren marges avall amb el cotxe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estímul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estímul</title>

Etimologia: del ll. stĭmŭlus ‘fibló; estímul’ 1a font: c. 1400
    masculí
  1. Allò que estimula. És peresós i li cal un estímul. L’esperança d’aquesta recompensa li serà un estímul.
  2. Acció d’estimular. L’estímul d’aquestes paraules li serà valuosíssim.
  3. fisiologia
    1. Qualsevol canvi en l’ambient extern o intern d’un organisme que en provoca una modificació en l’activitat.
    2. per extensió Cadascun dels agents o les condicions que poden provocar aquestes modificacions.
  4. psicologia
    1. estímul condicionat Estímul que, després d’ésser associat repetidament amb un altre estímul, passa a provocar una resposta similar a la provocada per aquest.
    2. estímul psíquic Estímul que afecta la conducta o les vivències d’un animal superior.

■ estímul

masculí Allò que estimula És peresós i li cal un estímul L’esperança d’aquesta recompensa li serà un estímul Acció d’estimular L’estímul d’aquestes paraules li serà valuosíssim fisiologia Qualsevol canvi en l’ambient extern o intern d’un organisme que en provoca una modificació en l’activitat per extensió Cadascun dels agents o les condicions que poden provocar aquestes modificacions psicologia estímul condicionat Estímul que, després d’ésser associat repetidament amb un altre estímul, passa a provocar una resposta similar a la provocada per aquest estímul psíquic Estímul que afecta la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estimulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estimulació</title>

Partició sil·làbica: es_ti_mu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. stimulatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’estimular;
    2. l’efecte.
  2. fisiologia Excitació de l’activitat funcional d’un òrgan o un teixit per mitjans elèctrics, mecànics, tèrmics, químics, etc.
  3. estimulació precoç pedagogia Educació primerenca destinada a obtenir el major desenvolupament possible d’infants amb trastorns en el seu desenvolupament.

■ estimulació

femení Acció d’estimular l’efecte fisiologia Excitació de l’activitat funcional d’un òrgan o un teixit per mitjans elèctrics, mecànics, tèrmics, químics, etc estimulació precoç pedagogia Educació primerenca destinada a obtenir el major desenvolupament possible d’infants amb trastorns en el seu desenvolupament
Informació complementària
Traducció