Es mostren 88940 resultats

■ estipendiar

■ estipendiar

verb transitiu Donar estipendi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estipendiari
| estipendiària

■ estipendiari
| estipendiària

masculí i femení Persona que cobra un estipendi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estipendiós
| estipendiosa

■ estipendiós
| estipendiosa

adjectiu Que implica un estipendi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estípit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estípit</title>

Etimologia: del ll. stipes, -ĭtis ‘tronc, branca’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. botànica
    1. Tronc llarg i sense branques, terminat en un plomall de fulles, propi especialment de les palmeres.
    2. Peduncle.
    3. Cama d’un bolet.
  2. art Columna o pilastra amb la part inferior més prima que la superior.
  3. història, cristianisme i art Pal vertical de la creu, travessat pels braços, que en els santcrists sol dur afixats el títol, a la part superior, i el supedani, a la inferior.

■ estípit

masculí botànica Tronc llarg i sense branques, terminat en un plomall de fulles, propi especialment de les palmeres Peduncle Cama d’un bolet art Columna o pilastra amb la part inferior més prima que la superior història , cristianisme i art Pal vertical de la creu, travessat pels braços, que en els santcrists sol dur afixats el títol, a la part superior, i el supedani, a la inferior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estipitat
| estipitada

■ estipitat
| estipitada

adjectiu botànica Proveït d’estípit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estíptic
| estíptica

■ estíptic
| estíptica

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que té una acció astringent, hemostàtica i antidiarreica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estípula

■ estípula

femení botànica Apèndix generalment foliaci que presenten, a cada costat del punt d’inserció, les fulles de moltes espècies de plantes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estipulaci
| estipulàcia

estipulaci
| estipulàcia

adjectiu botànica Semblant a una estípula o de la seva natura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estipulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estipulació</title>

Partició sil·làbica: es_ti_pu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. stipulatio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. dret
    1. Acció d’estipular;
    2. l’efecte.
  2. dret Clàusula.
  3. dret romà Contracte verbal fet amb formalitats solemnes i consistent en una interrogació feta pel futur creditor, que definia la classe de contracte, i en la resposta del deutor acceptant.

■ estipulació

femení dret Acció d’estipular l’efecte dret Clàusula dret romà Contracte verbal fet amb formalitats solemnes i consistent en una interrogació feta pel futur creditor, que definia la classe de contracte, i en la resposta del deutor acceptant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estipulant

■ estipulant

adjectiu dret Que estipula Les parts estipulants
Traducció