Es mostren 88940 resultats

■ estratocúmulus

■ estratocúmulus

masculí meteorologia Estratocúmul
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estratografia

■ estratografia

femení organització militar Descripció del personal i del material d’un exèrcit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estratopausa

■ estratopausa

femení meteorologia Límit que separa l’estratosfera de la mesosfera, que s’estableix entre els 45 i 50 km d’altitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estratosfera

■ estratosfera

femení meteorologia Capa de l’atmosfera de la Terra que s’estén entre els 12 i els 40 km d’altitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estratosfèric
| estratosfèrica

estratosfèric
| estratosfèrica

adjectiu meteorologia Relatiu o pertanyent a l’estratosfera Baló estratosfèric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estratotip

■ estratotip

masculí estratigrafia Successió concreta d’estrats que serveixen de patró per a la definició d’una unitat estratigràfica o d’un límit estratigràfic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estratus

■ estratus

masculí meteorologia estrat 4
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estre</title>

Etimologia: del ll. oestrus, i aquest, del gr. oĩstros ‘tàvec, insecte de picada irritant; deliri poètic o profètic; furor; zel sexual’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Estímul ardorós i eficaç que senten els poetes en estar inspirats per a compondre.
  2. zoologia Període de zel del cicle sexual de la femella en el qual aquesta, afectada per una notable excitació sexual, es fa receptiva vers el mascle i és impulsada a l’acoblament.

■ estre

masculí Estímul ardorós i eficaç que senten els poetes en estar inspirats per a compondre zoologia Període de zel del cicle sexual de la femella en el qual aquesta, afectada per una notable excitació sexual, es fa receptiva vers el mascle i és impulsada a l’acoblament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrebada

■ estrebada

femení Estirada sobtada i violenta per a fer moure envers si algú o alguna cosa Robatori amb violència en què l’objecte robat, generalment una bossa de mà, és arrencat a la víctima
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrebar

■ estrebar

verb intransitiu antigament Descansar el pes d’una cosa sobre una altra transitiu Estirar amb força i sobtadament, fer una estrebada usat absolutament El cavall, estrebant, va arrencar la soca
Informació complementària
Traducció