Es mostren 88940 resultats

■ estregat

■ estregat

masculí indústria tèxtil Estès En els ordidors, llargària que va del cos principal de la màquina a la fileta En els telers, tros d’ordit que va del corró guiafils als lliços
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrela

■ estrela

femení dialectal Estrella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrelítzia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estrelítzia</title>

Partició sil·làbica: es_tre_lít_zi_a
femení botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les estrelitziàcies (Strelitzia regianae), de fulles simples, proveïdes d’un pecíol llarg, i de flors trímeres, amb els sèpals de color groc ataronjat i els pètals de color blau fosc.

■ estrelítzia

femení botànica i jardineria Planta herbàcia de la família de les estrelitziàcies Strelitzia regianae , de fulles simples, proveïdes d’un pecíol llarg, i de flors trímeres, amb els sèpals de color groc ataronjat i els pètals de color blau fosc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrelitziàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estrelitziàcies</title>

Partició sil·làbica: es_tre_lit_zi_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família d’escitamínies integrada per plantes herbàcies o llenyoses de fulles simples, sovint molt grosses, flors embolcallades per grans bràctees i agrupades en inflorescències terminals o laterals, i fruits en càpsula.
  2. singular Planta de la família de les estrelitziàcies.

■ estrelitziàcies

femení botànica plural Família d’escitamínies integrada per plantes herbàcies o llenyoses de fulles simples, sovint molt grosses, flors embolcallades per grans bràctees i agrupades en inflorescències terminals o laterals, i fruits en càpsula singular Planta de la família de les estrelitziàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estrella</title>

Etimologia: del cast. estrella, i aquest, del ll. stella, íd., amb -r- per repercussió de líquides 1a font: c. 1800
    femení
    1. astronomia Estel.
    2. astrologia Planeta que hom suposava que exercia una influència en el destí d’una persona. Néixer en mala estrella, en bona estrella.
    3. tenir mala estrella locució verbal Tenir mala sort.
  2. per analogia
    1. Representació convencional d’una estrella que hom fa amb una figura formada per raigs que parteixen d’un centre comú o per un cercle voltat de puntes.
    2. Nom de diferents objectes la forma dels quals és semblant a una estrella.
    3. heràldica Figura que representa una estrella, generalment amb cinc raigs o puntes.
    4. ciències militars Insígnia de grau militar. La quantitat d’estrelles i de les puntes de cada estrella varia segons la graduació.
    5. en estrella locució adverbial electrotècnia Dit de la connexió d’aparells o enrotllaments polifàsics consistent a unir un extrem de cadascun dels enrotllaments o borns corresponents a cada fase a un punt comú, i l’altre extrem a la fase corresponent. En el cas d’un sistema trifàsic, hom l’anomena també connexió en Y.
    6. estrella de David història Estrella de sis puntes, distintiu de l’estat d’Israel.
    7. estrella roja ciències militars Insígnia de l’exèrcit soviètic des del 1918 fins al 1991.
  3. cinematografia Actor o actriu de gran popularitat.
  4. estrella de mar zoologia Nom donat a qualsevol equinoderm de la classe dels asteroïdeus i ofiuroïdeus, que es caracteritzen per llur forma radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més. Cal destacar-ne l’estrella de mar amb potes brunes (Ophioderma longicaudata), l’estrella de mar amb potes escatoses (Ophiura texturata), l’estrella de mar amb potes espinoses (Ophiothrix sp), l’estrella de mar blavosa (Coccinasterias tenuispina), l’estrella de mar de set braços (Luidia ciliaris), l’estrella de mar de sorra (Astropecten sp), l’estrella de mar verda (Marthasterias glacialis) i l’estrella de mar vermella (Echinaster sepositus).

■ estrella

femení astronomia Estel astrologia Planeta que hom suposava que exercia una influència en el destí d’una persona Néixer en mala estrella, en bona estrella tenir mala estrella locució verbal Tenir mala sort per analogia Representació convencional d’una estrella que hom fa amb una figura formada per raigs que parteixen d’un centre comú o per un cercle voltat de puntes Nom de diferents objectes la forma dels quals és semblant a una estrella heràldica Figura que representa una estrella, generalment amb cinc raigs o puntes ciències militars Insígnia de grau militar La quantitat d’estrelles i de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrellat
| estrellada

■ estrellat
| estrellada

adjectiu Estelat En forma d’estrella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrelleta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estrelleta</title>

Etimologia: de estrella
    femení
  1. Estrella petita.
  2. botànica
    1. Bolet de la família de les licoperdàcies (Astraeus hygrometricus), de gleba fosca i pulverulenta i d’exoperidi higroscòpic que s’obre en forma d’estrella en temps humit.
    2. Nom donat a diversos bolets del gènere Geastrum, de la família de les licoperdàcies, amb l’exoperidi en forma d’estrella.
  3. zoologia Equinoderm de la classe dels asteroïdeus, de disc ample i braços curts amb l’extrem arrodonit.

■ estrelleta

femení Estrella petita botànica Bolet de la família de les licoperdàcies Astraeus hygrometricus , de gleba fosca i pulverulenta i d’exoperidi higroscòpic que s’obre en forma d’estrella en temps humit Nom donat a diversos bolets del gènere Geastrum , de la família de les licoperdàcies, amb l’exoperidi en forma d’estrella zoologia Equinoderm de la classe dels asteroïdeus, de disc ample i braços curts amb l’extrem arrodonit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estremidor
| estremidora

■ estremidor
| estremidora

adjectiu Que fa estremir Un crit estremidor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estremiment

■ estremiment

masculí Acció d’estremir-se medicina Vibració perceptible pel tacte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estremir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estremir</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. extremĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer tremolar. El vent estremia les fulles.
    1. pronominal Tremolar fortament, agitar-se convulsivament. Estremir-se de fred, de por. L’espetec del llamp feia estremir la terra.
    2. estremir-se de por figuradament Tenir molta por.

■ estremir

verb transitiu Fer tremolar El vent estremia les fulles pronominal Tremolar fortament, agitar-se convulsivament Estremir-se de fred, de por L’espetec del llamp feia estremir la terra estremir-se de por figuradament Tenir molta por
Informació complementària
Traducció