Es mostren 88940 resultats

■ estropera

■ estropera

femení marina, marítim Cuir collocat sobre l’escalemera per a evitar que el rem es desgasti
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estruç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estruç</title>

Etimologia: del nominatiu del ll. struthio, -ōnis, per via semiculta, i aquest, del gr. strouthíōn, -íonos, reducció de strouthokámēlos, comp. de strouthós ‘pardal’ i kámēlos ‘camell’ 1a font: 1268
    masculí
  1. ornitologia Ocell de l’ordre dels estrucioniformes (Struthio sp), considerat com l’ocell vivent més gros, de coll llarg, potes llargues, ales reduïdes per a aguantar l’equilibri quan corren, plomatge negrós, amb el cap i el coll gairebé nus, propi de l’Àfrica i de l’Àsia.
  2. adoberia Pell d’estruç.

■ estruç

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels estrucioniformes Struthio sp , considerat com l’ocell vivent més gros, de coll llarg, potes llargues, ales reduïdes per a aguantar l’equilibri quan corren, plomatge negrós, amb el cap i el coll gairebé nus, propi de l’Àfrica i de l’Àsia adoberia Pell d’estruç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estruciònids


<title type="display">estruciònids</title>

Partició sil·làbica: es_tru_ci_ò_nids
    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells corredors de l’ordre dels estrucioniformes que conté una sola espècie, l’estruç.
  2. singular Ocell de la família dels estruciònids.

estruciònids

masculí ornitologia plural Família d’ocells corredors de l’ordre dels estrucioniformes que conté una sola espècie, l’estruç singular Ocell de la família dels estruciònids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estrucioniformes

■ estrucioniformes

masculí ornitologia plural Ordre d’ocells de grans dimensions, que comprèn únicament la família dels estruciònids singular Ocell de l’ordre dels estrucioniformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estructura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estructura</title>

Etimologia: del ll. structura, íd. (cf. construir) 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Arranjament, disposició, de les parts, dels òrgans o de les partícules d’una substància o un cos. L’estructura del cos humà. L’estructura d’una roca. L’estructura d’un edifici. L’estructura d’un poema.
  2. àlgebra Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició.
  3. construcció Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
  4. electrònica Configuració d’un dispositiu electrònic.
  5. lingüística Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès com una unitat orgànica.
  6. medicina Constitució, disposició, dels elements que componen els òrgans o cossos vius, especialment els elements anatòmics.
  7. pedologia Manera d’ésser disposats els elements components del sòl.
  8. psicologia Interrelació entre el sistema o conjunt psíquic i els seus elements integrants.
  9. química Ordenació que presenten els àtoms dins la molècula.
  10. sociologia i ciències polítiques
    1. Conjunt d’una societat, un grup, etc., en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.
    2. plural Conjunt de lleis, d’organismes i de forces socials, polítiques i econòmiques que caracteritzen una societat i mantenen l’ordre establert.
  11. estructura cristal·lina cristal·lografia Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules), els quals constitueixen en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
  12. estructura econòmica economia
    1. Conjunt d’elements d’un espai econòmic la relació dels quals caracteritza cada realitat econòmica.
    2. Branca de l’economia que analitza les relacions entre les magnituds econòmiques en un lloc i un moment determinats, sense induir-ne, però, cap llei econòmica general; la qual cosa correspon a l’anàlisi econòmica.
  13. estructura fina física Desdoblament d’un nivell d’energia a causa de la interacció spin-òrbita.
  14. estructura global geologia Conjunt de característiques que permeten de dividir la Terra en diferents parts (escorça, mantell, etc.).
  15. estructura musical música
    1. Pla o esquema que ordena els sons d’una obra musical.
    2. Aspecte d’una composició, susceptible d’anàlisi tècnica.
    3. Forma.
  16. estructura petrogràfica petrografia Relació entre els components d’una roca, donada per la disposició i la grandària dels minerals, les discontinuïtats internes, la foliació, etc.
  17. estructura sedimentària geologia Estructura característica d’un procés que té lloc normalment durant o poc temps després de la deposició del sediment.
  18. estructura tectònica geologia Disposició i característiques generals de les masses rocoses d’una regió geològica causada pels processos de deformació.

■ estructura

femení Arranjament, disposició, de les parts, dels òrgans o de les partícules d’una substància o un cos L’estructura del cos humà L’estructura d’una roca L’estructura d’un edifici L’estructura d’un poema àlgebra Conjunt en què hom ha definit una o unes quantes relacions binàries o lleis de composició construcció Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir electrònica Configuració d’un dispositiu electrònic lingüística…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estructuració

■ estructuració

femení Acció d’estructurar Manera d’estar estructurada una cosa pedologia Gènesi o constitució d’una estructura en el sòl Grau d’estructura d’un sòl
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

estructurador
| estructuradora

estructurador
| estructuradora

adjectiu i masculí i femení Que estructura pedologia Que agrega les partícules del sòl i en millora l’estructura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estructural


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estructural</title>

Etimologia: de estructura
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’estructura.
  2. Que afecta l’estructura.
  3. anàlisi estructural
    1. sociologia Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme.
    2. geologia Estudi destinat a evidenciar les característiques d’una determinada fase tectònica.
  4. canvi estructural lingüística En lingüística generativa, procés que converteix una descripció estructural en una altra de diferent en aplicar-li una regla.
  5. lingüística estructural lingüística Mètode estructuralista aplicat a la lingüística.

■ estructural

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estructura Que afecta l’estructura anàlisi estructural sociologia Mètode d’anàlisi formalista, propi de l’estructuralisme geologia Estudi destinat a evidenciar les característiques d’una determinada fase tectònica canvi estructural lingüística En lingüística generativa, procés que converteix una descripció estructural en una altra de diferent en aplicar-li una regla lingüística estructural lingüística Mètode estructuralista aplicat a la lingüística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estructuralisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">estructuralisme</title>

Etimologia: de estructural
    masculí
  1. Mètode emprat modernament en les anomenades ciències socials i que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructural, a partir dels elements del qual hom pot conèixer llur natura i funcionament.
  2. lingüística Teoria descriptiva que fa un estudi sincrònic de la llengua i la presenta com un sistema orgànic de relacions entre elements solidaris entre ells que constitueixen el conjunt anomenat estructura, de manera que la modificació d’un element de l’estructura comporta una modificació del conjunt del sistema.

■ estructuralisme

masculí Mètode emprat modernament en les anomenades ciències socials i que respon a la teoria i convicció que les realitats estudiades formen un tot estructural, a partir dels elements del qual hom pot conèixer llur natura i funcionament lingüística Teoria descriptiva que fa un estudi sincrònic de la llengua i la presenta com un sistema orgànic de relacions entre elements solidaris entre ells que constitueixen el conjunt anomenat estructura , de manera que la modificació d’un element de l’estructura comporta una modificació del conjunt del sistema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ estructuralista

■ estructuralista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’estructuralisme masculí i femení Seguidor de l’estructuralisme
Traducció