Es mostren 88939 resultats

■ esvaïdor
| esvaïdora

■ esvaïdor
| esvaïdora

adjectiu Que causa esvaïment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvaïment

■ esvaïment

masculí Acció d’esvair o esvair-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvair


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">esvair</title>

Partició sil·làbica: es_va_ir
Etimologia: d’un ll. vg. *exvadĕre, del cl. ēvādĕre ‘assaltar’, amb influx semàntic de esvanir-se, envair i l’ant. esbair ‘deixar astorat’, de creació expressiva sobre bah 1a font: c. 1180
    verb
  1. transitiu tàctica
    1. Desfer, posar en confusió (l’enemic).
    2. Envair (un país, una ciutat), saquejant-los, devastant-los.
  2. per extensió
    1. transitiu Dissipar, extingir.
    2. pronominal És un perfum molt fort i li costa d’esvair-se.
  3. figuradament
    1. transitiu Esvair un dubte, una sospita.
    2. pronominal Esvair-se una amenaça.
  4. pronominal Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona.

■ esvair

verb transitiu tàctica Desfer, posar en confusió l’enemic Envair un país, una ciutat, saquejant-los, devastant-los per extensió transitiu Dissipar, extingir pronominal És un perfum molt fort i li costa d’esvair-se figuradament transitiu Esvair un dubte, una sospita pronominal Esvair-se una amenaça pronominal Defallir, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvaït
| esvaïda

■ esvaït
| esvaïda

adjectiu Defallit, especialment per efecte de no haver pres aliment d’estona femení Acció d’esvair desfeta, derrota
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvalot

■ esvalot

masculí Cridòria, brogit eixordador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvalotadament

■ esvalotadament

adverbi D’una manera esvalotada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvalotador
| esvalotadora

■ esvalotador
| esvalotadora

adjectiu i masculí i femení Que mou esvalot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvalotament

■ esvalotament

masculí Acció d’esvalotar o esvalotar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvalotar

■ esvalotar

verb intransitiu Moure esvalot transitiu Posar en estat d’agitació tumultuosa, arremorar pronominal La mar s’esvalota, les barques bolquen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ esvalotat
| esvalotada

■ esvalotat
| esvalotada

adjectiu i masculí i femení Que obra precipitadament, sense reflexió adjectiu per extensió Quin temperament més esvalotat
Informació complementària
Traducció