Es mostren 88939 resultats

■ eternitzar

■ eternitzar

verb transitiu Fer durar llarg temps alguna cosa pronominal Durar excessivament una cosa, no acabar-se mai pronominal Romandre llarg temps en un indret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eteròman
| eteròmana

■ eteròman
| eteròmana

masculí i femení psiquiatria Persona que pateix d’eteromania
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eteromania

■ eteromania

femení psiquiatria Desig morbós de prendre èter com a estimulant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ etesi
| etèsia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">etesi</title>

Etimologia: del ll. etesiae, -arum, i aquest, del gr. etēsíai (ánemoi) ‘(vents) etesis’, els que bufaven a l’Egeu durant la canícula; potser una falsa lectura elisii per etisii pogué donar lloc al nom dels vents alisis
adjectiu Dit literàriament del vent que té una certa periodicitat anual.

■ etesi
| etèsia

adjectiu Dit literàriament del vent que té una certa periodicitat anual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ethos*

■ ethos*

masculí Caràcter moral, actitud ètica, generals, propis d’un individu, d’un poble, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ etí

■ etí

masculí química orgànica Acetilè
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ètic1
| ètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ètic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. ethĭcus, i aquest, del gr. ēthikós, der. de ē͂thos ‘costum, caràcter’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ètica.
  2. adjectiu Que es capté segons els principis de l’ètica i els sentiments, els deures, etc., que en deriven; moral.
  3. femení
    1. Conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes. Ètica professional. Actua sense cap mena d’ètica.
    2. filosofia Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
    3. ètica de situació filosofia Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense possibilitat de remetre’s a una norma objectiva prefixada.
    4. ètica mèdica biologia, medicina i filosofia Bioètica.



    4. Vegeu també:
    ètic2

■ ètic1
| ètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ètica adjectiu Que es capté segons els principis de l’ètica i els sentiments, els deures, etc, que en deriven moral femení Conjunt de principis i regles que regulen el comportament i les relacions humanes Ètica professional Actua sense cap mena d’ètica filosofia Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions ètica de situació filosofia Ètica segons la qual la decisió moral depèn de cadascuna de les situacions concretes en què hom es troba, sense…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ètic2
| ètica

■ ètic2
| ètica

adjectiu Hèctic patologia Tísic Vegeu també ètic 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èticament

■ èticament

adverbi Segons els sentiments, els deures, etc, morals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

eticitat


<title type="display">eticitat</title>

Etimologia: de ètic1
    femení
  1. Qualitat d’ètic.
  2. filosofia En la filosofia de Hegel, realització objectiva de l’ideal ètic, mitjançant la família, la societat civil i l’estat ètic.

eticitat

femení Qualitat d’ètic filosofia En la filosofia de Hegel, realització objectiva de l’ideal ètic, mitjançant la família, la societat civil i l’estat ètic