Es mostren 88939 resultats

■ evasivament

■ evasivament

adverbi D’una manera evasiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evasor
| evasora

■ evasor
| evasora

adjectiu i masculí i femení Que evadeix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evecció</title>

Partició sil·làbica: e_vec_ci_ó
Etimologia: del ll. evectio, -ōnis ‘acció d’enlairar-se’
femení astronomia Desigualtat periòdica dels valors mesurats de la longitud astronòmica de les distintes posicions de la Lluna, respecte als seus valors teòrics.

■ evecció

femení astronomia Desigualtat periòdica dels valors mesurats de la longitud astronòmica de les distintes posicions de la Lluna, respecte als seus valors teòrics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eventració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eventració</title>

Partició sil·làbica: e_ven_tra_ci_ó
Etimologia: del fr. éventration, íd.
    femení patologia
  1. Hèrnia de les vísceres abdominals en un punt de l’organisme on no hi ha cap orifici preexistent.
  2. eventració diafragmàtica Ascens cap a la cavitat toràcica d’una meitat del diafragma, juntament amb la pleura i el peritoneu. És anomenada també malaltia de Petit.

■ eventració

femení patologia Hèrnia de les vísceres abdominals en un punt de l’organisme on no hi ha cap orifici preexistent eventració diafragmàtica Ascens cap a la cavitat toràcica d’una meitat del diafragma, juntament amb la pleura i el peritoneu És anomenada també malaltia de Petit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eventual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eventual</title>

Partició sil·làbica: e_ven_tu_al
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. eventus ‘esdeveniment’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que tan bé pot ésser o esdevenir-se com no.
  2. Que depèn d’una circumstància incerta, conjectural.
    1. dret Dit de cadascun dels drets o les justificacions annexos a l’exercici d’un càrrec fora de la dotació fixa.
    2. Dit del fons destinat en algunes oficines a despeses accidentals.
  4. dret del treball
    1. Dit del contracte de treball pactat per a la realització de feines extraordinàries i de durada limitada.
    2. Dit del treballador contractat sota la modalitat de contracte eventual i que cessa en el treball en acabar la tasca extraordinària per a la qual fou contractat.

■ eventual

adjectiu Que tan bé pot ésser o esdevenir-se com no Que depèn d’una circumstància incerta, conjectural dret Dit de cadascun dels drets o les justificacions annexos a l’exercici d’un càrrec fora de la dotació fixa Dit del fons destinat en algunes oficines a despeses accidentals dret del treball Dit del contracte de treball pactat per a la realització de feines extraordinàries i de durada limitada Dit del treballador contractat sota la modalitat de contracte eventual i que cessa en el treball en acabar la tasca extraordinària per a la qual fou contractat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eventualitat

■ eventualitat

femení Qualitat d’eventual Esdeveniment eventual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eventualment

■ eventualment

adverbi D’una manera eventual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

evers
| eversa


<title type="display">evers</title>

Etimologia: del ll. eversus, -a, -um, participi de evertĕre ‘girar de dins enfora’
adjectiu antropologia Dit dels llavis gruixuts i girats enfora que presenten determinades races melanodermes.

evers
| eversa

adjectiu antropologia Dit dels llavis gruixuts i girats enfora que presenten determinades races melanodermes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ eversió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">eversió</title>

Partició sil·làbica: e_ver_si_ó
Homòfon: aversió
Etimologia: del ll. eversio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de girar alguna cosa de manera que la seva superfície interior passi a ésser l’exterior.
    2. patologia Versió cap a fora, especialment de la mucosa que envolta un orifici natural.
  2. Capgirament.

■ eversió

femení Acció de girar alguna cosa de manera que la seva superfície interior passi a ésser l’exterior patologia Versió cap a fora, especialment de la mucosa que envolta un orifici natural Capgirament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ evicció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">evicció</title>

Partició sil·làbica: e_vic_ci_ó
Etimologia: del ll. evictio, -ōnis, íd., der. de evincĕre ‘vèncer totalment, triomfar’, der. de vincĕre 1a font: 1575, DPou.
    femení dret civil
  1. Privació forçosa, total o parcial, de la cosa comprada que sofreix el comprador en virtut de sentència ferma i com a conseqüència de l’existència d’un dret anterior al contracte d’adquisició.
  2. clàusula d’evicció Estipulació que hom fa figurar en el contracte de compravenda segons la qual el venedor s’obliga a respondre de la possible reclamació d’un tercer sobre la cosa venuda.

■ evicció

femení dret civil Privació forçosa, total o parcial, de la cosa comprada que sofreix el comprador en virtut de sentència ferma i com a conseqüència de l’existència d’un dret anterior al contracte d’adquisició clàusula d’evicció Estipulació que hom fa figurar en el contracte de compravenda segons la qual el venedor s’obliga a respondre de la possible reclamació d’un tercer sobre la cosa venuda
Informació complementària
Traducció