Es mostren 88939 resultats

■ excardinació

■ excardinació

femení dret canònic Acció d’excardinar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excardinar

■ excardinar

verb transitiu dret canònic Declarar un bisbe que un sacerdot deixa de formar part definitivament de la seva diòcesi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excavació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excavació</title>

Partició sil·làbica: ex_ca_va_ci_ó
Etimologia: del ll. excavatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció d’excavar;
    2. l’efecte.
  2. arqueologia Tècnica d’exploració sistemàtica del subsol per a l’exhumació d’objectes o monuments arqueològics.

■ excavació

femení Acció d’excavar l’efecte arqueologia Tècnica d’exploració sistemàtica del subsol per a l’exhumació d’objectes o monuments arqueològics
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excavador
| excavadora

■ excavador
| excavadora

adjectiu i masculí i femení Que excava màquina excavadora o simplement excavadora obres públiques Màquina emprada en l’excavació de terrenys quan hom ha de remoure grans quantitats de terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excavar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excavar</title>

Etimologia: del ll. excavare, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Fer un sot o una cavitat (en una cosa).
  2. especialment Fer (en un terreny) sots, valls, galeries, etc.
  3. arqueologia Fer una excavació.
  4. obres públiques
    1. Fer un sot, una rasa, una galeria, etc., en un terreny traient-ne la terra, les roques, etc., que hi havia.
    2. màquina d’excavar Màquina excavadora.

■ excavar

verb transitiu Fer un sot o una cavitat en una cosa especialment Fer en un terreny sots, valls, galeries, etc arqueologia Fer una excavació obres públiques Fer un sot, una rasa, una galeria, etc, en un terreny traient-ne la terra, les roques, etc, que hi havia màquina d’excavar Màquina excavadora
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excedència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excedència</title>

Partició sil·làbica: ex_ce_dèn_ci_a
Etimologia: de excedent
    femení
  1. Qualitat d’excedent.
  2. dret administratiu Situació jurídica del funcionari públic que cessa temporalment, de manera forçosa o voluntària, en la prestació de serveis, per motius no deguts a sanció, sense abandonar el cos al qual pertany.
  3. dret del treball Situació laboral del treballador assalariat que, d’acord amb l’empresa, cessa temporalment en la prestació de serveis, sense dret a salari i amb pèrdua dels drets d’antiguitat corresponents a aquest període, sense que sigui trencada la relació laboral.

■ excedència

femení Qualitat d’excedent dret administratiu Situació jurídica del funcionari públic que cessa temporalment, de manera forçosa o voluntària, en la prestació de serveis, per motius no deguts a sanció, sense abandonar el cos al qual pertany dret del treball Situació laboral del treballador assalariat que, d’acord amb l’empresa, cessa temporalment en la prestació de serveis, sense dret a salari i amb pèrdua dels drets d’antiguitat corresponents a aquest període, sense que sigui trencada la relació laboral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excedent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excedent</title>

Homòfon: accedent
Etimologia: del ll. excedens, -ntis, participi pres. de excedĕre ‘excedir’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí Que excedeix.
  2. adjectiu i masculí Sobrant.
  3. adjectiu i masculí i femení dret administratiu i dret del treball Dit del funcionari o treballador que està en excedència.
  4. masculí economia Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
  5. excedent demogràfic demografia Increment de la població per sobre dels recursos econòmics disponibles en un lloc i un moment donats.

■ excedent

adjectiu i masculí Que excedeix adjectiu i masculí Sobrant adjectiu i masculí i femení dret administratiu i dret del treball Dit del funcionari o treballador que està en excedència masculí economia Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo excedent demogràfic demografia Increment de la població per sobre dels recursos econòmics disponibles en un lloc i un moment donats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

excedentari
| excedentària

excedentari
| excedentària

adjectiu economia Dit del producte que constitueix un excedent Conreus excedentaris Que produeix excedents Una comarca excedentària en blat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excedir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excedir</title>

Homòfon: accedir
Etimologia: del ll. excedĕre ‘excedir’ 1a font: s. XV, Curial
    verb
  1. transitiu Ésser més gran o superior que algú o alguna cosa, en tal o tal cosa, per tal o tal concepte. L’excedeix en pes, però no en grandària.
  2. transitiu Ultrapassar el límit establert, previst o imposat. El guany ha excedit tota la previsió.
  3. pronominal Ultrapassar els deguts termes. Castiga’l, però no t’hi excedeixis.

■ excedir

verb transitiu Ésser més gran o superior que algú o alguna cosa, en tal o tal cosa, per tal o tal concepte L’excedeix en pes, però no en grandària transitiu Ultrapassar el límit establert, previst o imposat El guany ha excedit tota la previsió pronominal Ultrapassar els deguts termes Castiga’l, però no t’hi excedeixis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excel·lència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excel·lència</title>

Partició sil·làbica: ex_cel_lèn_ci_a
Etimologia: del ll. excellentia, íd. 1a font: c. 1300
    femení
    1. Qualitat d’excel·lent.
    2. per excel·lència locució adverbial En grau eminent.
  2. [abreviatura E., Exc.] Tractament d’honor que hom dona als ministres, ambaixadors, bisbes, etc. Sa Excel·lència. Vostra Excel·lència.

■ excel·lència

femení Qualitat d’excellent per excellència locució adverbial En grau eminent abreviatura E, Exc Tractament d’honor que hom dona als ministres, ambaixadors, bisbes, etc Sa Excellència Vostra Excellència
Informació complementària
Traducció