Es mostren 88940 resultats

■ excentricitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excentricitat</title>

Etimologia: del b. ll. excentricĭtas, -ātis, íd.; en l’accepció de ‘extravagància’, sentit també com a anglicisme des del s. XIX 1a font: 1802
    femení
  1. Qualitat d’excèntric.
  2. Fet propi d’una persona excèntrica.
  3. geometria Raó entre la distància focal i l’eix transversal d’una cònica.
  4. mecànica Distància del centre de figura d’un cos a l’eix entorn del qual gira.

■ excentricitat

femení Qualitat d’excèntric Fet propi d’una persona excèntrica geometria Raó entre la distància focal i l’eix transversal d’una cònica mecànica Distància del centre de figura d’un cos a l’eix entorn del qual gira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excepció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excepció</title>

Partició sil·làbica: ex_cep_ci_ó
Homòfon: accepció
Etimologia: del ll. exceptio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení [abreviatura exc.]
    1. Acció d’exceptuar o excloure;
    2. l’efecte. Sense excepció d’edat i de sexe. Una regla sense excepcions.
    3. Allò que és exceptuat.
    4. a excepció de locució prepositiva Exceptuant.
    5. per excepció D’una manera excepcional.
  2. dret processal Títol o motiu jurídic que al·lega el demandat en oposició a l’acció plantejada pel demandant. Excepció dilatòria, peremptòria, perjudicial.
  3. estat d’excepció dret administratiu A l’estat espanyol, supòsit d’estat de crisi previst en la constitució que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.

■ excepció

femení abreviatura exc Acció d’exceptuar o excloure l’efecte Sense excepció d’edat i de sexe Una regla sense excepcions Allò que és exceptuat a excepció de locució prepositiva Exceptuant per excepció D’una manera excepcional dret processal Títol o motiu jurídic que allega el demandat en oposició a l’acció plantejada pel demandant Excepció dilatòria, peremptòria, perjudicial estat d’excepció dret administratiu A l’estat espanyol, supòsit d’estat de crisi previst en la constitució que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excepcional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excepcional</title>

Partició sil·làbica: ex_cep_ci_o_nal
Etimologia: de excepció
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’excepció.
  2. Que té caràcter d’excepció. És un cas excepcional.
  3. No comú, rar, extraordinari, especialment pel fet d’ésser millor, superior a la mitjana.

■ excepcional

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’excepció Que té caràcter d’excepció És un cas excepcional No comú, rar, extraordinari, especialment pel fet d’ésser millor, superior a la mitjana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excepcionalitat

■ excepcionalitat

femení Qualitat d’excepcional
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excepcionalment

■ excepcionalment

adverbi D’una manera excepcional, per excepció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excepte

■ excepte

preposició abreviatura exc Exceptuant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exceptuable

■ exceptuable

adjectiu Que pot ésser exceptuat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exceptuar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exceptuar</title>

Partició sil·làbica: ex_cep_tu_ar
Etimologia: del b. ll. exceptuare, freqüentatiu de excipĕre ‘prendre de, exceptuar’ 1a font: s. XV, Curial
    verb transitiu
  1. No comprendre, no incloure, algú o alguna cosa en un nombre o un tot, com no pertanyent-hi. Són tots uns lladres: no cal exceptuar-ne cap!
  2. dret processal Al·legar una excepció en el judici.

■ exceptuar

verb transitiu No comprendre, no incloure, algú o alguna cosa en un nombre o un tot, com no pertanyent-hi Són tots uns lladres no cal exceptuar-ne cap dret processal Allegar una excepció en el judici
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excés


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excés</title>

Homòfon: accés
Etimologia: del ll. excessus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV
    [plural excessos] masculí
    1. Allò en què una cosa n’excedeix una altra. L’excés d’un nombre sobre un altre.
    2. Allò en què una cosa ultrapassa el límit establert, previst, els deguts termes. Pagar l’excés.
    1. Estat d’allò que ultrapassa la mesura, els deguts termes. L’excés del càstig. L’excés de la seva felicitat.
    2. en (o amb, o a l’) excés locució adverbial Excessivament, desmesuradament. Beure en excés.
  3. Acció d’excedir-se. Fer excessos. Cometre excessos en la beguda.
  4. munt d’excés obres públiques Munt de terres sobreres procedents d’un desmunt.
  5. per excés física i metrologia Dit d’una mesura realitzada aproximant-se al valor exacte mitjançant la comparació d’aquest amb valors que es mantenen sempre estrictament superiors.

■ excés

plural excessos masculí Allò en què una cosa n’excedeix una altra L’excés d’un nombre sobre un altre Allò en què una cosa ultrapassa el límit establert, previst, els deguts termes Pagar l’excés Estat d’allò que ultrapassa la mesura, els deguts termes L’excés del càstig L’excés de la seva felicitat en o amb , o a l’ excés locució adverbial Excessivament, desmesuradament Beure en excés Acció d’excedir-se Fer excessos Cometre excessos en la beguda munt d’excés obres públiques Munt de terres sobreres procedents d’un desmunt per excés física i metrologia Dit d’una mesura realitzada aproximant-…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excessiu
| excessiva

■ excessiu
| excessiva

adjectiu Que excedeix o ultrapassa els deguts termes Un treball excessiu Un rigor excessiu Una indulgència excessiva
Informació complementària
Traducció