Es mostren 88939 resultats

excipient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excipient</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ex_ci_pi_ent
Etimologia: del ll. excipiens, -ntis, participi pres. de excipĕre ‘prendre de, exceptuar’ 1a font: 1868, DLCo.
Body
masculí [abreviatura excp.] farmàcia, indústria farmacèutica Substància químicament i farmacològicament inactiva que hom addiciona als productes actius d’un medicament, per tal de facilitar-ne la dosificació o l’administració.

excipient

exciple

exciple

excisió

excisió

excitabilitat

excitabilitat

excitable

excitable

excitació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excitació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ex_ci_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. excitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení
    1. Acció d’excitar o d’excitar-se;
    2. l’efecte.
    1. electrotècnia Producció del flux magnètic d’inducció en una màquina elèctrica.
    2. excitació magnètica electricitat i magnetisme Creació d’un camp magnètic per un corrent elèctric.
    3. excitació magnètica electricitat i magnetisme Magnitud electromagnètica definida pel producte N · I, on N és el nombre d’espires i I la intensitat del corrent.
    4. grup d’excitació electrotècnia Conjunt format per un motor (sovint tèrmic) i una dinamo, en què el primer acciona la segona, emprat per a l’excitació dels inductors d’un motor o d’un alternador.
  1. física
    1. Col·lisió inelàstica.
    2. Augment d’energia d’un sistema microfísic.
    3. Pas de l’estat fonamental a un estat excitat d’un sistema microfísic.
  2. fisiologia Estat d’activitat estimulada d’un individu unicel·lular o pluricel·lular o de qualsevol dels seus òrgans o sistemes.

excitació

excitador
| excitadora

excitador
| excitadora

excitament

excitament

excitant

excitant

excitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excitar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. excitare, íd. 1a font: c. 1400
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Provocar, fer més viu, un sentiment, una resolució, una activitat vital, etc. Excitar en algú la pietat, l’enveja, l’alegria.
    2. Ésser objecte d’un sentiment. Aquest cantant excita l’admiració del públic. Excitar, algú, l’odi, la compassió.
    3. per extensió Excitar la revolta.
    1. transitiu Provocar algú, moure’l, a un sentiment, a una decisió, a fer una cosa. Excitar-lo a l’odi.
    2. pronominal Exaltar-se, experimentar una intensificació d’un sentiment, d’una passió, etc. Discutint s’exciten.
  2. transitiu electrotècnia
    1. Provocar el funcionament d’un dispositiu o l’activació d’un aparell.
    2. Produir un flux magnètic en l’inductor d’un generador o d’un motor elèctric.
  3. transitiu fisiologia Provocar una excitació.

excitar