Es mostren 88939 resultats

■ excitatiu
| excitativa

■ excitatiu
| excitativa

adjectiu Que té la virtut d’excitar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excitatriu

■ excitatriu

femení electrotècnia Màquina elèctrica auxiliar destinada a excitar una altra màquina de més potència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

excitó

excitó

masculí física atòmica Excitació quàntica elemental
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excitró

■ excitró

masculí electrònica Rectificador monoanòdic de vapor de mercuri que té un elèctrode de manteniment i un dispositiu mecànic de percussió per a l’encebament, consistent en un èmbol flotant i una bobina d’excitació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exclamació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exclamació</title>

Partició sil·làbica: ex_cla_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. exclamatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Paraula o paraules que hom deixa escapar indicadores d’una forta emoció, d’una pena, d’una sorpresa, etc.
  2. signe d’exclamació gramàtica Signe d’admiració.

■ exclamació

femení Paraula o paraules que hom deixa escapar indicadores d’una forta emoció, d’una pena, d’una sorpresa, etc signe d’exclamació gramàtica Signe d’admiració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exclamar

■ exclamar

verb transitiu Proferir una exclamació pronominal Parlar vehementment, especialment en so de protesta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exclamatiu
| exclamativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exclamatiu</title>

Partició sil·làbica: ex_cla_ma_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. exclamatus, -a, -um, participi de exclamare ‘exclamar’
    adjectiu
  1. Que denota exclamació.
  2. Que conté exclamació.
  3. oració exclamativa gramàtica Oració que manifesta l’estat d’ànim del parlant, la seva expressivitat o les seves emocions, sovint mitjançant la intensitat fònica.

■ exclamatiu
| exclamativa

adjectiu Que denota exclamació Que conté exclamació oració exclamativa gramàtica Oració que manifesta l’estat d’ànim del parlant, la seva expressivitat o les seves emocions, sovint mitjançant la intensitat fònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exclamatori
| exclamatòria

■ exclamatori
| exclamatòria

adjectiu Propi de l’exclamació To exclamatori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exclaustració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exclaustració</title>

Partició sil·làbica: ex_claus_tra_ci_ó
Etimologia: del ll. ecl. exclaustratio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’exclaustrar o exclaustrar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic Facultat donada per la Santa Seu o per l’ordinari corresponent a un membre d’un orde religiós de viure fora de la vida comunitària.
  3. ciències polítiques Supressió dels ordes religiosos en un país ordenada pel poder polític.

■ exclaustració

femení Acció d’exclaustrar o exclaustrar-se l’efecte dret canònic Facultat donada per la Santa Seu o per l’ordinari corresponent a un membre d’un orde religiós de viure fora de la vida comunitària ciències polítiques Supressió dels ordes religiosos en un país ordenada pel poder polític
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exclaustrar

■ exclaustrar

verb transitiu dret canònic Concedir l’exclaustració ciències polítiques Suprimir un o més ordes religiosos en un país
Informació complementària
Traducció