Es mostren 88939 resultats

■ excursionista

■ excursionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’excursionisme masculí i femení Persona que fa una excursió Persona que practica l’excursionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excusa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excusa</title>

Etimologia: de excusar 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Acció d’excusar o d’excusar-se.
  2. Motiu al·legat per excusar o excusar-se.
    1. Excepció o descàrrec.
    2. dret civil Motiu al·legat per a no exercir un càrrec legal: tutela, curatela, etc.
    3. excusa absolutòria dret penal Causa legal que exclou la responsabilitat criminal.

■ excusa

femení Acció d’excusar o d’excusar-se Motiu allegat per excusar o excusar-se Excepció o descàrrec dret civil Motiu allegat per a no exercir un càrrec legal tutela, curatela, etc excusa absolutòria dret penal Causa legal que exclou la responsabilitat criminal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excusable

■ excusable

adjectiu Que mereix o pot ésser excusat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excusació

■ excusació

femení Acció d’excusar o excusar-se excusa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excusar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excusar</title>

Etimologia: del ll. excusare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Al·legar a favor d’algú motius que atenuen allò de què se li fa retret, justificar-l’en. Tots els germans em van excusar prop d’ell de no haver-hi anat de seguida.
    2. pronominal No pateixis gens, que, si me’n fan retret, ja sabré excusar-me!
    3. excusar-se de fer (una cosa) locució verbal Al·legar motius per dispensar-se de fer-la.
  2. transitiu
    1. Acceptar en favor d’algú motius que atenuen allò de què se li fa retret. Ja t’excusem, perquè la teva dona estava malalta.
    2. Considerar com a excusable. Excuseu la meva negligència, no ho he pogut evitar.
    3. Dispensar. Excuseu-me de fer-ho.

■ excusar

verb transitiu Allegar a favor d’algú motius que atenuen allò de què se li fa retret, justificar-l’en Tots els germans em van excusar prop d’ell de no haver-hi anat de seguida pronominal No pateixis gens, que, si me’n fan retret, ja sabré excusar-me excusar-se de fer una cosa locució verbal Allegar motius per dispensar-se de fer-la transitiu Acceptar en favor d’algú motius que atenuen allò de què se li fa retret Ja t’excusem, perquè la teva dona estava malalta Considerar com a excusable Excuseu la meva negligència, no ho he pogut evitar Dispensar Excuseu-me de fer-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excusat1

■ excusat1

masculí Impost concedit pel papa 1567 a la monarquia hispànica que consistia en la percepció dels delmes i els drets de la casa que pagava més per cada parròquia Vegeu també excusat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excusat2

■ excusat2

masculí Escusat Vegeu també excusat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ excussió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">excussió</title>

Partició sil·làbica: ex_cus_si_ó
Etimologia: del ll. excussio, -ōnis ‘sacsejada’
femení dret civil Acció de dirigir-se contra els béns del deutor abans de procedir contra els del fiador a fi que aquest pagui la quantitat que aquells no abasten a satisfer.

■ excussió

femení dret civil Acció de dirigir-se contra els béns del deutor abans de procedir contra els del fiador a fi que aquest pagui la quantitat que aquells no abasten a satisfer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èxeat

■ èxeat

masculí dret canònic Permís temporal que un superior dona a un inferior perquè aquest s’absenti de la seva jurisdicció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ execrabilitat

■ execrabilitat

femení Qualitat d’execrable
Traducció