Es mostren 88939 resultats

execrable

execrable

execrablement

execrablement

Traducció

execració

execració

execrar

execrar

execratori
| execratòria

execratori
| execratòria

execució


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">execució</title>

Accessory
Partició sil·làbica: e_xe_cu_ci_ó
Etimologia: del ll. exsecutio, -ōnis, íd. 1a font: 1490, Tirant
Body
    femení
    1. Acció d’executar;
    2. l’efecte. L’execució d’una ordre, d’un pla. L’execució d’una òpera.
    1. dret penal Aplicació de la pena de mort.
    2. dret processal Acompliment d’una resolució judicial, especialment d’una sentència.
    3. dret processal Procediment judicial, amb embargament i venda dels béns del deutor, per a pagar els deutes.
    4. portar aparellada execució locució verbal dret mercantil Posseir, un títol de crèdit, els requisits legals per a aconseguir el manament d’embargament de béns, sense audiència prèvia de llur posseïdor.
  1. música Interpretació d’una obra o d’un fragment musical.

execució

executable

executable

executant

executant

executar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">executar</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. exsecutare, freqüentatiu de exsĕqui, exsecutus sum ‘seguir fins a la fi, perseguir, executar’ 1a font: 1490, Tirant
Body
    verb transitiu
    1. Donar efecte (a una cosa manada, resolta, projectada, etc.). Executar les ordres rebudes. Executar una empresa molt arriscada.
    2. Fer una cosa segons un pla. Executar una sèrie de moviments gimnàstics. Executar diversos jocs de mans.
    1. dret Portar a la pràctica el que ha estat decidit (sobre algú) en una resolució o una sentència judicial.
    2. dret penal Aplicar la pena de mort a un condemnat.
    3. dret processal Procedir judicialment (contra un deutor).
  1. música Tocar o cantar una obra o un fragment musical. Executar una sonata de Mozart.

executar

executiu
| executiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">executiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: e_xe_cu_tiu
Etimologia: del b. ll. exsecutivus, -a, -um, íd.
Body
  1. adjectiu Que procedeix a l’execució. Via executiva.
  2. adjectiu dret processal
    1. Que té força executiva.
    2. judici executiu Procediment sumari a través del qual els creditors fan efectius els crèdits que consten en títols o documents mercantils o civils que porten aparellada execució.
  3. adjectiu dret Relatiu o pertanyent a l’execució de les lleis, dels acords, etc. Poder executiu. Comitè executiu.
  4. masculí i femení Persona o òrgan que té al seu càrrec l’execució de les lleis, de les ordres, dels acords, etc.
  5. femení Junta directiva d’una associació.
  6. masculí i femení Membre de la direcció d’una empresa comercial.

executiu
| executiva