Es mostren 88940 resultats

■ existencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">existencial</title>

Partició sil·làbica: e_xis_ten_ci_al
Etimologia: del ll. exsistentialis, íd.
  1. adjectiu filosofia
    1. Relatiu o pertanyent a l’existència (en oposició a essencial).
    2. En l’existencialisme (Heidegger), dit del constitutiu òntic i ontològic de l’existència.
  2. anàlisi existencial psiquiatria Psicoteràpia consistent a fer prendre consciència al pacient de la pròpia problemàtica relacionant-la amb un absolut.
  3. existencial sobrenatural catolicisme En la teologia contemporània (K.Rahner), determinació ontològica de l’home, per tal com la natura humana ha estat, de fet, ordenada a participar de la vida de Déu, la qual cosa no era, però, exigible en un hipotètic pur ordre natural.

■ existencial

adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a l’existència en oposició a essencial En l’existencialisme Heidegger, dit del constitutiu òntic i ontològic de l’existència anàlisi existencial psiquiatria Psicoteràpia consistent a fer prendre consciència al pacient de la pròpia problemàtica relacionant-la amb un absolut existencial sobrenatural catolicisme En la teologia contemporània KRahner, determinació ontològica de l’home, per tal com la natura humana ha estat, de fet, ordenada a participar de la vida de Déu, la qual cosa no era, però, exigible en un hipotètic pur ordre natural
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existencialisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">existencialisme</title>

Partició sil·làbica: e_xis_ten_ci_a_lis_me
Etimologia: de existencial
    masculí filosofia
  1. Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
  2. per extensió Actitud filosòfica en virtut de la qual hom dona primacia a l’existència per damunt de l’essència o subratlla l’aspecte existencial com a complement necessari de l’aspecte essencial.

■ existencialisme

masculí filosofia Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència per extensió Actitud filosòfica en virtut de la qual hom dona primacia a l’existència per damunt de l’essència o subratlla l’aspecte existencial com a complement necessari de l’aspecte essencial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existencialista

■ existencialista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’existencialisme masculí i femení Filòsof de l’existencialisme Seguidor de l’existencialisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existent

■ existent

adjectiu Que existeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existibilitat

■ existibilitat

femení Qualitat d’existible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existible

■ existible

adjectiu Que pot existir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existimació

■ existimació

femení antigament Acció d’existimar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existimar

■ existimar

verb transitiu antigament Formar judici de valor o opinió d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existimatiu
| existimativa

■ existimatiu
| existimativa

adjectiu antigament Relatiu o pertanyent a l’existimació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existir

■ existir

verb intransitiu Ésser, algú o alguna cosa, real Haver-hi, donar-se Existeix una estreta relació entre forma i contingut
Informació complementària
Traducció