Es mostren 88939 resultats

■ existencialisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">existencialisme</title>

Partició sil·làbica: e_xis_ten_ci_a_lis_me
Etimologia: de existencial
    masculí filosofia
  1. Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència.
  2. per extensió Actitud filosòfica en virtut de la qual hom dona primacia a l’existència per damunt de l’essència o subratlla l’aspecte existencial com a complement necessari de l’aspecte essencial.

■ existencialisme

masculí filosofia Moviment filosòfic que hom pot caracteritzar, més enllà de la diversitat de formes en què es manifesta, per l’afirmació que l’existència és prèvia, almenys ontològicament, a l’essència per extensió Actitud filosòfica en virtut de la qual hom dona primacia a l’existència per damunt de l’essència o subratlla l’aspecte existencial com a complement necessari de l’aspecte essencial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existencialista

■ existencialista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’existencialisme masculí i femení Filòsof de l’existencialisme Seguidor de l’existencialisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existent

■ existent

adjectiu Que existeix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existibilitat

■ existibilitat

femení Qualitat d’existible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existible

■ existible

adjectiu Que pot existir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existimació

■ existimació

femení antigament Acció d’existimar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existimar

■ existimar

verb transitiu antigament Formar judici de valor o opinió d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existimatiu
| existimativa

■ existimatiu
| existimativa

adjectiu antigament Relatiu o pertanyent a l’existimació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ existir

■ existir

verb intransitiu Ésser, algú o alguna cosa, real Haver-hi, donar-se Existeix una estreta relació entre forma i contingut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ èxit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">èxit</title>

Etimologia: del ll. exĭtus, -us ‘sortida, resultat, final’, der. de exīre ‘sortir’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Resultat, manera bona o dolenta de sortir un afer, una empresa, un esdeveniment, etc. Tenir bon èxit, mal èxit.
    1. especialment Bon resultat, reeiximent. L’èxit l’acompanya.
    2. especialment Acceptació. Aquesta moda no ha tingut èxit.
    3. Producte, especialment cinematogràfic o musical, que ha obtingut un gran ressò popular i un bon rendiment comercial després d’haver-lo llançat al mercat. Els èxits del ‘rock’ català.

■ èxit

masculí Resultat, manera bona o dolenta de sortir un afer, una empresa, un esdeveniment, etc Tenir bon èxit, mal èxit especialment Bon resultat, reeiximent L’èxit l’acompanya especialment Acceptació Aquesta moda no ha tingut èxit Producte, especialment cinematogràfic o musical, que ha obtingut un gran ressò popular i un bon rendiment comercial després d’haver-lo llançat al mercat Els èxits del ‘rock’ català
Informació complementària
Traducció