Es mostren 88940 resultats

expenses

expenses

expensilació


<title type="display">expensilació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ex_pen_si_la_ci_ó
Body
femení dret romà Transcripció d’un crèdit constitutiu de la base d’un contracte literal efectuada pel pater familias cedent en el seu llibre de comptes.

expensilació

experiència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">experiència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ex_pe_ri_èn_ci_a
Etimologia: del ll. experientia, íd., der. de experīri ‘experimentar, assajar’ 1a font: 1274
Body
    femení
    1. Pràctica d’una cosa, participació en una cosa, que permet d’adquirir-ne la coneixença. Ho sé per experiència. L’experiència és la mare de la ciència.
    2. per extensió Situació o esdeveniment en la vida d’algú que li dona coneixença de les coses, de la realitat. Fou una experiència dolorosa, però útil.
    1. Coneixença d’una cosa adquirida per l’ús, la pràctica, la participació. El maneig de les armes vol sobretot experiència. Li manca experiència pedagògica.
    2. per extensió Coneixença de les coses, de la realitat, adquirida vivint. Un home d’experiència. L’experiència que donen els anys.
  1. Experiment. Fer una experiència de física.
  2. filosofia Conjunt de coneixements, de vivències, etc., que el subjecte assoleix sobre la realitat externa o sobre ell mateix.

experiència

experiment

experiment

experimentable

experimentable

experimentació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">experimentació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ex_pe_ri_men_ta_ci_ó
Etimologia: de experimentar
Body
    femení
  1. Acció d’experimentar.
  2. Mètode científic d’investigació que es fonamenta en la producció d’experiments i que té com a finalitat determinar si hi ha una dependència entre diversos factors i quines són les lleis d’aquesta interdependència.

experimentació

experimentador
| experimentadora

experimentador
| experimentadora

experimental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">experimental</title>

Accessory
Etimologia: de experiment 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’experiència o als experiments.
  2. Fundat en l’experiència o en experiments. Mètode experimental. Resultats experimentals. Ciències experimentals.
    1. Que experimenta sobre noves possibilitats tècniques o formals d’una activitat o disciplina, especialment artística. Poesia, teatre experimental.
    2. música experimental música Nom que hom aplica a les composicions musicals en les quals l’autor fa recerques tècniques, sonores, instrumentals, formals, etc.

experimental

experimentalisme

experimentalisme

experimentalista

experimentalista

Traducció