Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ expiar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expiar</title>

Partició sil·làbica: ex_pi_ar
Compareu: espiar
Etimologia: del ll. expiare, íd. 1a font: 1696, DLac.

verb

transitiu

Reparar un crim, una falta, etc., per la pena que hom sofreix, que li ha estat imposada.
religió Esborrar una culpa per mitjà d’un ritu religiós.

■ expiar

verb transitiu Reparar un crim, una falta, etc, per la pena que hom sofreix, que li ha estat imposada religió Esborrar una culpa per mitjà d’un ritu religiós

■ expiatori

| expiatòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expiatori</title>

Partició sil·làbica: ex_pi_a_to_ri
Etimologia: del ll. td. expiatorius, -a, -um, íd.

adjectiu Que serveix per a expiar. Un sacrifici expiatori.

■ expiatori

| expiatòria

adjectiu Que serveix per a expiar Un sacrifici expiatori

■ expilació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expilació</title>

Partició sil·làbica: ex_pi_la_ci_ó
Etimologia: del ll. expilatio, -ōnis ‘pillatge’

femení dret Espoliació.

■ expilació

femení dret Espoliació

■ expilar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expilar</title>

Etimologia: del ll. expilare ‘expoliar’ 1a font: 1648

verb transitiu dret Espoliar.

■ expilar

verb transitiu dret Espoliar

■ expiració

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expiració</title>

Partició sil·làbica: ex_pi_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. exspiratio, -ōnis, íd.

femení

Acció d’expirar;
l’efecte.

■ expiració

femení Acció d’expirar l’efecte

■ expirador

| expiradora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expirador</title>

adjectiu Que serveix per a l’expiració. Músculs expiradors.

■ expirador

| expiradora

adjectiu Que serveix per a l’expiració Músculs expiradors

■ expirar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expirar</title>

Compareu: espirar
Etimologia: del ll. exspirare, íd.

verb

fisiologia

transitiu Expel·lir dels pulmons l’aire que ha servit per a la respiració.
intransitiu Morir.
intransitiu figuradament Cessar, finar, especialment allò que té una durada determinada.

■ expirar

verb fisiologia transitiu Expellir dels pulmons l’aire que ha servit per a la respiració intransitiu Morir intransitiu figuradament Cessar, finar, especialment allò que té una durada determinada

■ expiratori

| expiratòria

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expiratori</title>

Etimologia: de expirar

adjectiu fisiologia animal Relatiu o pertanyent a l’expiració de l’aire dels pulmons. Músculs expiratoris.

■ expiratori

| expiratòria

adjectiu fisiologia animal Relatiu o pertanyent a l’expiració de l’aire dels pulmons Músculs expiratoris

■ explanació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">explanació</title>

Partició sil·làbica: ex_pla_na_ci_ó
Etimologia: de explanar 1a font: s. XIV, Llull

femení

Acció d’explanar;
l’efecte.

■ explanació

femení Acció d’explanar l’efecte

■ explanar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">explanar</title>

Etimologia: de pla³ 1a font: s. XIV, Llull

verb transitiu Explicar una cosa poc clara, fer-la intel·ligible.

■ explanar

verb transitiu Explicar una cosa poc clara, fer-la intelligible

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ expiar

■ expiatori | expiatòria

■ expiatori | expiatòria

■ expilació

■ expilar

■ expiració

■ expirador | expiradora

■ expirador | expiradora

■ expirar

■ expiratori | expiratòria

■ expiratori | expiratòria

■ explanació

■ explanar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ expiatori

| expiatòria

■ expiatori

| expiatòria

■ expirador

| expiradora

■ expirador

| expiradora

■ expiratori

| expiratòria

■ expiratori

| expiratòria

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia