Es mostren 88940 resultats

■ explanatori
| explanatòria

■ explanatori
| explanatòria

adjectiu Explicatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

explantació


<title type="display">explantació</title>

Partició sil·làbica: ex_plan_ta_ci_ó
femení fitopatologia i fisiologia Fragment de planta de dimensions variables, que se sembra en un medi de cultiu estèril, proveït de totes les substàncies minerals, elements nutritius i hormones necessàries per al desenvolupament de la planta sencera o d’alguns òrgans particulars.

explantació

femení fitopatologia i fisiologia Fragment de planta de dimensions variables, que se sembra en un medi de cultiu estèril, proveït de totes les substàncies minerals, elements nutritius i hormones necessàries per al desenvolupament de la planta sencera o d’alguns òrgans particulars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ expletiu
| expletiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">expletiu</title>

Partició sil·làbica: ex_ple_tiu
Etimologia: del ll. expletivus, -a, -um, íd., der. de explēre ‘completar’, der. de plere
adjectiu En la teoria gramatical tradicional, dit del mot o element que no és necessari per al sentit de l’oració i que no hi desenvolupa una funció gramatical.

■ expletiu
| expletiva

adjectiu En la teoria gramatical tradicional, dit del mot o element que no és necessari per al sentit de l’oració i que no hi desenvolupa una funció gramatical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ explic

■ explic

masculí Conjunt de mots amb què hom explica alguna cosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ explicable

■ explicable

adjectiu Susceptible d’ésser explicat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ explicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">explicació</title>

Partició sil·làbica: ex_pli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. explicatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’explicar;
    2. l’efecte. L’explicació d’un passatge obscur. Una explicació sòbria, prolixa.
    1. especialment Allò que explica alguna cosa. Cercar l’explicació d’un fenomen.
    2. demanar (o exigir, o donar, etc.) una explicació (o explicacions) locució verbal Demanar (o exigir, o donar, etc.) aclariments sobre accions o paraules que exigeixen d’ésser justificades.

■ explicació

femení Acció d’explicar l’efecte L’explicació d’un passatge obscur Una explicació sòbria, prolixa especialment Allò que explica alguna cosa Cercar l’explicació d’un fenomen demanar o exigir , o donar , etc una explicació o explicacions locució verbal Demanar o exigir, o donar, etc aclariments sobre accions o paraules que exigeixen d’ésser justificades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ explicador
| explicadora

■ explicador
| explicadora

adjectiu i masculí i femení Que explica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ explicar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">explicar</title>

Etimologia: del ll. explicare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Exposar alguna cosa, especialment una matèria, un text, un autor més o menys obscur, difícil, amb paraules clares, amb els desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc., a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú. Explicar un paràgraf. Ens ha explicat com va guanyar.
    2. pronominal Fer-se comprendre. S’explica molt bé.
    3. transitiu Ensenyar una matèria en una universitat, un institut, etc. Explica fonologia a la universitat.
    1. transitiu Donar raó d’un fet. Això explica el seu capteniment misteriós.
    2. pronominal Comprendre la raó, la causa, d’una cosa. No m’explico que puguin parlar així.
  3. pronominal Declarar, algú, el seu pensament, la seva opinió, etc. Ja t’ho he dit, ara explica’t tu.
    1. transitiu Fer aclariments sobre accions o paraules que exigeixen d’ésser justificades. Explica’m per què arribes tard.
    2. pronominal S’explica dient que l’horari del tren era molt irregular.

■ explicar

verb transitiu Exposar alguna cosa, especialment una matèria, un text, un autor més o menys obscur, difícil, amb paraules clares, amb els desenvolupaments necessaris, amb exemples, etc, a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú Explicar un paràgraf Ens ha explicat com va guanyar pronominal Fer-se comprendre S’explica molt bé transitiu Ensenyar una matèria en una universitat, un institut, etc Explica fonologia a la universitat transitiu Donar raó d’un fet Això explica el seu capteniment misteriós pronominal Comprendre la raó, la causa, d’una cosa No m’explico que puguin parlar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ explicatiu
| explicativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">explicatiu</title>

Partició sil·làbica: ex_pli_ca_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. explicatus, -a, -um, participi de explicare
    adjectiu
  1. Que serveix per a explicar. Nota explicativa.
  2. lingüística Dit d’un element lingüístic que, referit a un altre, n’expressa una qualitat que, de fet, ja hi és continguda.

■ explicatiu
| explicativa

adjectiu Que serveix per a explicar Nota explicativa lingüística Dit d’un element lingüístic que, referit a un altre, n’expressa una qualitat que, de fet, ja hi és continguda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ explícit
| explícita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">explícit</title>

Etimologia: del ll. explicĭtus, -a, -um, íd., participi tardà de explicare ‘desplegar’ (v. èxplicit) 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Expressat clarament, enunciat completament.
  2. ésser explícit locució verbal Manifestar quelcom clarament, completament.

■ explícit
| explícita

adjectiu Expressat clarament, enunciat completament ésser explícit locució verbal Manifestar quelcom clarament, completament
Informació complementària
Traducció