Es mostren 88940 resultats

■ fabrista

■ fabrista

adjectiu i masculí i femení Partidari del fabrisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fabulació

■ fabulació

femení Acció de fabular l’efecte psiquiatria Confabulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fabulador
| fabuladora

■ fabulador
| fabuladora

masculí i femení Persona que fabula
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fabular

■ fabular

verb intransitiu Inventar trames o arguments Una novella que fabula sobre el futur de la humanitat
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fabulista

■ fabulista

masculí i femení literatura Autor de faules o apòlegs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fabulós
| fabulosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fabulós</title>

Etimologia: del ll. fabulosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
    1. Que té el caràcter d’una faula. Un esdeveniment fabulós.
    2. Propi de la faula, de la mitologia. Un animal fabulós.
    3. per extensió Molt exagerat, gairebé increïble. Una fortuna fabulosa.
  2. Pertanyent a la faula, a la mitologia antiga. Temps fabulosos. Els herois fabulosos.

■ fabulós
| fabulosa

adjectiu Que té el caràcter d’una faula Un esdeveniment fabulós Propi de la faula, de la mitologia Un animal fabulós per extensió Molt exagerat, gairebé increïble Una fortuna fabulosa Pertanyent a la faula, a la mitologia antiga Temps fabulosos Els herois fabulosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fabulosament

■ fabulosament

adverbi D’una manera fabulosa Això és fabulosament car
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fac.

fac.

abreviatura ensenyament facultat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ faç


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">faç</title>

Homòfon: fas
Etimologia: del ll. facies ‘forma general, aspecte; cara’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. poèticament Cara.
  2. la faç de la terra La superfície de la terra.
  3. la Santa Faç cristianisme i art Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.

■ faç

femení poèticament Cara la faç de la terra La superfície de la terra la Santa Faç cristianisme i art Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ façana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">façana</title>

Etimologia: de faç 1a font: 1294
    femení
  1. arquitectura i construcció Cara exterior de la paret d’un edifici.
  2. especialment arquitectura i construcció Cara exterior d’un edifici on hi ha la porta principal.
  3. geografia Litoral d’un país, d’un territori. La façana atlàntica de la península Ibèrica.

■ façana

femení arquitectura i construcció Cara exterior de la paret d’un edifici especialment arquitectura i construcció Cara exterior d’un edifici on hi ha la porta principal geografia Litoral d’un país, d’un territori La façana atlàntica de la península Ibèrica
Informació complementària
Traducció